DUES MIRADES

Xile al cor

El resultat del referèndum ens confirma que la justícia poètica passeja de nou per les alberedes

Es llegeix en minuts
Xile al cor

MARTIN BERNETTI

La meva generació va viure, com si fos en primera persona, l’anorreament del projecte progressista xilè i la salvatjada dictatorial de Pinochet. S'hi ajuntaven uns quants factors. Eren els temps de les vies democràtiques cap al socialisme, de les proclames musicals reivindicatives i eufòriques. A més, hi havia persones que ens acostaven a la tragèdia a través de vivències íntimes i quasi familiars. Parlo, per exemple, de Joan Alsina, el capellà de Castelló d’Empúries assassinat pels militars.

Et pot interesar

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La biografia d’Ignasi Pujades –‘Xile al cor’– va ser, l'any 1976, la confirmació del que, joves com érem, tot just intuíem. Ho deia el mateix Alsina en el seu darrer document: «Havíem volgut posar vi nou en bots vells, i ens hem trobat sense bots i sense vi». És per tot això, i per moltes coses més, lligades a l’imaginari sentimental, que qualsevol bona notícia sobre Xile (com aquest «aprovo» esclatant en el referèndum) remou les antigues consciències i ens confirma que la justícia poètica (i, ara, concreta i tangible) tard o d’hora passeja de nou per les àmplies alberedes. És, potser, una victòria tardana, momentània, simbòlica, però és, també, la de la memòria reivindicada.

Temes:

Xile