EDITORIAL

Biden, candidat de la minoria negra

Malgrat les seves limitacions com a líder, sembla que el demòcrata ha mobilitzat el vot afroamericà gràcies a l'embafament i l'exasperació del carrer

1
Es llegeix en minuts
joe-biden

joe-biden

Des de la mort de George Floyd, asfixiat per un policia a Minneápolis, fins avui han succeït massa coses en la tràgica radicalització del racisme que es registra als EUA com perquè hi hagi dubtes sobre la condició de Joe Biden com a candidat de la minoria negra (15% de la població). El salt de Barack Obama a Donald Trump ha reactivat, en una societat extremadament dividida i complexa, la malaltia endèmica del racisme, la vigència de prejudicis atàvics i la desigualtat crònica entre blancs i negres quan entra en acció la justícia. Ni tan sols el recolzament multiracial a l’eslògan ‘Black lives matter’ ha moderat l’escalada de greuges i el clima de sospita generalitzada cap a la comunitat negra encoratjat pel president.

Els errors comesos per Biden no han modificat la decantació del vot negre al seu favor. Perquè va ser un error com una casa, després corregit, la seva declaració de maig de no considerar negres qui, sent-ho, votin Trump; perquè va ser una equivocació, rectificada també, presentar a l’agost la minoria negra com una societat monolítica, menys diversa que la llatina. Res ha evitat que prevalgui la sensació que tot pot anar a pitjor si el president resulta reelegit i res ha impedit que s’imposi el record de la foto de Biden al costat d’Obama durant vuit anys.

La mobilització del vot negre, que Hillary Clinton no va aconseguir concretar el 2016, sembla que Biden l’ha activat malgrat les seves limitacions com a líder gràcies a l’exasperació del carrer, a l’embafament provocat per una política que massa sovint es remet a la pitjor tradició supremacista blanca. Queda pendent saber si la inscripció de votants ha sigut la necessària per donar el tomb o si, entre l’escepticisme i els obstacles d’una burocràcia amb freqüència hostil, molts ciutadans han optat per quedar-se a casa. La dada és fonamental perquè des del final de la segona guerra mundial tots els presidents demòcrates, tret de Lyndon B. Johnson, van vèncer gràcies a aquest vot. I ho és també perquè a Hillary Clinton li va faltar sumar tot just 80.000 vots per guanyar a diversos estats frontissa on ara les enquestes vaticinen batalles electorals en un mocador.