El repte islamista a la UE

El linxament mediàtic i la posterior decapitació del professor francès Samuel Paty en nom d’Al·là per explicar la llibertat d’expressió a classe evidencia l’amenaça de la ideologia islamista, que combat la democràcia i les llibertats a la Unió Europea (UE) i pretén enquadrar els musulmans en comunitats separades regides per l’islam, no per la llei estatal.

L’islamisme va més enllà de la creença personal, és una ideologia política de caràcter totalitari, teocràtic i identitari que busca organitzar i regular el món profà a nivell social, polític i econòmic partint de la religió i sotmetre tots els aspectes de la vida individual a l’estricte compliment els preceptes de l’Alcorà i la sunna en la seva interpretació integrista. L’islamisme es posiciona com una alternativa a Occident, indica Hakim al-Karoui, de l’Institut Montaigne.

La democràcia és un «fals ídol» incompatible amb l’islam, afirma Suhaib Hassan, dirigent del Consell Europeu d’Investigació. Per l’islamisme, l’única llei possible és la xaria que emana d’Al·là, i la democràcia, els parlaments i les seves lleis es consideren una substitució infidel d’Al·là.

L’islamisme s’agrupa al voltant de quatre eixos en la UE: la Federació d’Organitzacions Islàmiques a Europa (FIOE), vinculada als Germans Musulmans i finançada per Qatar; la turca Milli Gorus (‘Visió Nacional’), al servei del Govern turc; el Tabligh, d’arrels indo-pakistanesos i el salafisme, en el qual predomina el wahhabisme, promogut per l’Aràbia Saudita.

Caldo de cultiu

Els Germans Musulmans van iniciar la seva ofensiva contra els valors seculars el 1989 a l’incitar tres menors a anar amb vel a l’escola a França, recorda Gilles Kepel. Els Germans Musulmans van inventar als 90 les denúncies per islamofòbia per silenciar tota crítica a l’islam i a l’agenda política islamista, va reconèixer Abdur-Rahman Mohammad, exmembre de l’Institut Internacional de Pensament Islàmic, que va idear aquesta estratègia.

La política d’apaivagament de les autoritats en les últimes tres dècades ha afavorit l’expansió de l’islamisme a la UE. L’islamisme i l’islam radical, promoguts des de mesquites, associacions, cadenes de televisió, internet i xarxes socials, creen el caldo de cultiu per a l’aparició de gihadistes, els dona la complicitat d’un teixit social i serveixen de justificació per als seus actes terroristes. Les organitzacions islamistes s’han mobilitzat precisament contra les mesures antiradicalització dels governs.

L’entorn de l’islam radical a Europa facilita les activitats socials i religioses en què els individus es radicalitzen, assenyala Europol. L’imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, parlava obertament a la mesquita de «gihad, de lluita armada i de matar infidels», segons la investigació de l’atemptat de Barcelona del 2017, però ningú de la comunitat musulmana va alertar la policia. El 2016, un taxista musulmà va assassinar a Glasgow un botiguer pakistanès perquè havia infringit la doctrina salafista a l’escriure a Facebook: «Bon dia de Pasqua als meus estimats conciutadans cristians», relata Adrien Candiard a ‘Del Fanatisme’. El caricaturista danès Kurt Westergaard ha patit tres temptatives d’assassinat per islamistes.

Amenaces a les xarxes

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El 2002, ‘Els territoris perduts de la República’ exposava els testimonis de professors, recopilats per l’historiador Georges Bensoussan, sobre l’impacte islamista a l’escola a França: antisemitisme, misogínia, temes que no es poden abordar a classe... El llibre va ser acollit amb silenci i rebuig, igual com a Bèlgica el 2005 el llibre de la periodista Hind Frahi ‘Infiltrada en el petit Marroc’, en el qual revelava l’expansió islamista a Molenbeek, la capital belga, bressol i santuari de gihadistes des dels atemptats de Madrid del 2004 als de París i Brussel·les del 2015 i 2016.

Una enquesta va revelar el 2018 que el 20% dels escolars musulmans a França consideraven acceptable defensar la religió «amb les armes». La pressió islamista i les amenaces a les xarxes fomenten l’autocensura entre professors, escriptors, intel·lectuals i artistes, reconeix ‘Le Monde’. El diari danès ‘Jyllands Posten’, que va publicar el 2005 les caricatures de Mahoma, admet que després de quatre atemptats s’autocensura. Que en ple judici de l’atemptat a ‘Charlie Hebdo’ del 2015, dues persones ferides aquest setembre en un nou atemptat i que una directiva, Marika Bert, hagués d’abandonar precipitadament el seu pis per amenaces, és un altre exemple del poder de la propaganda islamista.