Fragilitats del Pacte Verd

L’ajornament in extremis de la votació d’una diluïda llei de restauració de la natura aquesta setmana en el Consell de Ministres de la Unió Europea (UE), perquè hauria sigut rebutjada per falta del mínim de vots requerits per aprovar-la, mostra les fràgils i irrealistes bases sobre les quals se sustenta el Pacte Verd Europeu. El model dissenyat per la Comissió Europea –i que han anat aprovant el Consell de la UE i el Parlament Europeu– descarrega els costos de la transició energètica i del Pacte Verd sobre els ciutadans, els agricultors i les indústries, amb l’expectativa il·lusòria que els sobrecostos ocultats serien acceptats sense protestes amb l’objecte de frenar el canvi climàtic. Aquest irrealisme oblida el context de creixent desigualtat a la UE, pèrdua de poder adquisitiu, debilitat econòmica i enorme competència dels Estats Units, la Xina i altres potències que no escatimen les subvencions industrials. Les ajudes anunciades a la UE són escasses, més teòriques que reals i de cobrament incert. La subvenció per comprar un cotxe elèctric tarda dos anys a cobrar-se a Espanya i a Alemanya s’ha suprimit, per exemple. Les ajudes per instal·lar plaques solars d’autoconsum també triguen dos anys a cobrar-se amb moltes condicions a Espanya i a França la partida més retallada per l’ajust pressupostari del 2024 ha sigut la transició verda.

El model de la Comissió Europea es basa en el fet que les astronòmiques inversions anuals requerides sorgeixin del sector privat a cop legislatiu de prohibicions i restriccions sense suport adequat, malgrat que el cost inversor s’han disparat pels alts tipus d’interès i que el creixement econòmic mitjà anual de la UE és cada dècada inferior al de la precedent. Les dades del Banc Mundial mostren que el producte interior brut (PIB) per càpita de la UE ha crescut des del 2008 fins al 2022 l’1% en dòlars corrents, mentre que el dels Estats Units ha crescut el 57%.

Lluny de la inversió requerida

La inversió anual requerida a la UE per arribar als objectius del Pacte Verd ha d’ascendir com a mínim a 813.000 milions d’euros (5,1% del PIB), calcula l’Institute for Climate Economics, però la UE només n’inverteix la meitat, la qual cosa genera un dèficit inversor anual de 406.000 milions. Al febrer, l’expresident del Banc Central Europeu (BCE) Mario Draghi va advertir als Vint-i-set que la UE pateix un dèficit anual de 500.000 milions en inversió global (tecnologia, indústria, transició energètica) respecte als Estats Units. L’avís sembla haver caigut en sac foradat, tenint en compte que un mes més tard els Vint-i-set van recolzar en el Consell Europeu de Brussel·les del 21 i 22 de març la reintroduïda política d’austeritat.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

El Partit Popular Europeu (PPE) i la ultradreta intenten capitalitzar electoralment el malestar ciutadà, agrari i industrial pels sobrecostos i restriccions del Pacte Verd. L’ofensiva dels populars i la ultradreta va obligar a diluir al Parlament Europeu el text de la llei de restauració de la natura, que no té ajudes adequades. Malgrat que la Comissió Europea ha proposat precipitadament mesures per apaivagar la revolta agrària, la presidència semestral belga de la UE va constatar el 25 de març que faltaven vots per aconseguir la majoria mínima requerida per aprovar aquesta versió diluïda de la llei de restauració de la natura. Àustria, Bèlgica, Hongria, Itàlia, els Països Baixos, Polònia, Finlàndia i Suècia hi votarien en contra o s’hi abstindrien. Per això, la presidència belga, abans que la llei quedés rebutjada, va retirar el punt de l’ordre del dia i planeja tornar a presentar-la a votació el 17 de juny, després de les eleccions europees, en el cas que algun estat canviï de posició.

La insuficient inversió pública prevista, les limitades ajudes reals i l’ocultació dels sobrecostos reals de la transició energètica per als ciutadans, el sector agrari i la indústria, tant monetaris com en pèrdues d’ocupació i deslocalitzacions, estan erosionant el suport social al Pacte Verd. Les protestes augmentaran quan entrin en vigor noves normes ja aprovades, que encariran el transport privat i la calefacció domèstica i que exigiran adaptacions energètiques de 40.000 euros per pis. Els retards i les dificultats a instaurar a les ciutats de la UE les restriccions automobilístiques de les zones de baixes emissions exemplifica les conseqüències de la falta d’ajudes adequades per comprar cotxes nous, sense oblidar que la UE només ha aconseguit una treva agrària.