Tambors de guerra
La trampa de Taiwan
La deriva bel·licista és brutal. Pequín, Washington i Taipei semblen haver perdut el sentit comú
taiwanw
Historiadors, polítics i diplomàtics insisteixen a advertir contra les desastroses conseqüències del que el professor de la Universitat de Harvard Graham Allison anomena «la trampa de Tucídides», en relació amb la teoria de l’historiador atenès sobre que la tensió entre una potència hegemònica en declivi i una altra en ascens condueix inevitablement a la guerra. Entre la Xina i els Estats Units, la trampa es diu Taiwan.
El general McArthur va descriure l’illa com el «portaavions insubmergible», el mur que impedeix l’accés de la flota xinesa al Pacífic. Washington va anul·lar el tractat de defensa mútua que tenia amb Taipei per establir relacions diplomàtiques amb Pequín, el 1979, però es va obligar per llei a proporcionar a Taiwan els mitjans per defensar-se. Ara, enmig de la creixent rivalitat entre la Xina i els EUA i amb els tambors de guerra sonant a l’estret que separa l’illa del continent, fa gala de la seva política d’«ambigüitat estratègica» sobre una intervenció per protegir Taiwan.
Les ànsies de Xi Jinping per construir el seu llegat entorn de la reunificació de la pàtria per arribar com una sola Xina al centenari de la fundació de la República Popular, el 2049, i l’envalentiment de Tsai Ing-wen després de la seva reelecció com a presidenta de Taiwan, junt amb l’augment de l’independentisme entre els illencs i l’acostament dels EUA, han desencadenat una tempesta perfecta a l’estret.
En els últims mesos, desenes d’avions espies i de combat de l’Exèrcit Popular d’Alliberament (EPL) han creuat la línia mitjana no oficial que dividia l’estret i que va ser respectada durant dècades, fet que va obligar els caces taiwanesos a sortir-los al pas. Pequín ha declarat que no reconeix cap línia i continua les seves incursions per veure la resposta i desgastar els pilots taiwanesos.
A aquestes accions s’hi suma la decisió de Pequín d’entrenar una força militar llesta per al combat, i per fer-ho ha multiplicat els simulacres militars que realitza periòdicament, involucrant-hi cada vegada a més forces. També ha aconseguit combinar alhora diversos exercicis militars a tota la seva costa. Al setembre, en plena escalada de l’enfrontament amb els EUA per la Covid-19 i la llei de defensa nacional a Hong Kong, va realitzar simultàniament dues maniobres al mar del Sud de la Xina i tres a la costa est, implicant-hi el mar de la Xina Oriental, el Groc i el de Bohai, que van ser seguides pels EUA a través d’avions espia enviats a la zona, amb les consegüents protestes de la Xina.
La Constitució de la República Popular considera l’illa com una part inalienable del seu territori i el Govern confiava que els llaços econòmics i la iniciativa d’‘un país, dos sistemes’, ideada per a la recuperació de Hong Kong i Macau, facilitaria el retorn de Taiwan a la cleda. No obstant, l’arribada el 2012 de Xi Jinping al poder, amb una agenda molt més assertiva i nacionalista que els seus predecessors, i el triomf electoral el 2016 de l’independentista Partit Democràtic Progressista, de la mà de Tsai Ing-wen, han dinamitat els ponts construïts amb el Kuomintang, l’antic rival del Partit Comunista Xinès (PCX).
Trump prepara vendes milionàries a Taiwan de drons, avions de combat i míssils de llarg abast, entre altre armament, mentre el seu assessor de Seguretat Nacional, Robert O’Brien, insta el Govern de Tsai a incrementar el seu pressupost de defensa. «Simplement no es pot gastar l’1,2% en defensa i esperar dissuadir una Xina que està involucrada en una acumulació militar massiva», va dir O’Brien.
Pequín, per la seva banda, ha posat en marxa tota la seva maquinària propagandística per deixar clar a l’illa que no consentirà que s’independitzi i als EUA que hi ha una sèrie de línies vermelles i, si les traspassen, la Xina anirà a la guerra per impedir-l’hi. Xi Jinping es juga el seu prestigi en aquest repte i sap que compta amb el total recolzament de l’EPL i d’una bona part dels 1.400 milions de xinesos enfront els 24 de Taiwan.
El problema és que la defensa de Taiwan no és una fanfarroneria de Trump, sinó que hi ha un fort consens bipartidista a sostenir l’illa com el gran bastió democràtic xinès davant el que molts congressistes nord-americans qualifiquen de «règim sanguinari». El candidat demòcrata a les eleccions del 3 de novembre, Joe Biden, ja s’ha pronunciat a favor que el Congrés decideixi si els EUA han de defensar Taiwan en cas de guerra.
La deriva bel·licista és brutal. Pequín, Washington i Taipei semblen haver perdut el sentit comú i no fan més que atiar el foc sense parar-se a pensar en les conseqüències. Cap dels tres vol la guerra, però no actuen per prevenir un error, un accident que els jugui, a ells i al món, una mala passada que desencadeni el pitjor dels inferns.
