29 nov 2020

Anar al contingut

Editorial

El futur del litoral de Barcelona

A l'espera de conèixer l'ús que tindran els espais adquirits per l'Arts, una àrea de titularitat pública i accés obert podria convertir-se en una àrea potser més pacífica però menys oberta a la ciutat

firma editorial català

El Periódico

El futur del litoral de Barcelona

FERRAN NADEU

La reorganització del front marítim de Barcelona continua avançant amb polèmica. Els locals compresos entre l’Hotel Arts i l’Hospital del Mar han sigut adquirits pels fons d’inversions propietaris de l’hotel de luxe, que podrà –si els actuals operadors, com el casino o Pacha, no igualen l’oferta– estendre’s fins a primera línia de mar. L’operació ha irritat especialment aquells negocis que han gestionat durant els últims anys uns locals i que ara no han pogut defensar-se davant el múscul financer de l’Arts, que ha acabat imposant el seu monopoli.

L’operació per la qual els propietaris de l’Arts han invertit 78 milions d’euros arriba en un moment de paràlisi i greus incerteses per al sector turístic de la ciutat. En aquest context es pressuposa que, més que una operació purament financera, la decisió d’ampliar l’àmbit de l’hotel en direcció al mar busca competir amb l’altre gran hotel de luxe situat en primera línia de mar, el W, i implica que els inversors confien en la recuperació del turisme a la ciutat. A l’espera de conèixer l’ús que tindran els espais, un espai de titularitat pública i accés obert podria convertir-se en una àrea potser més pacífica, però segurament menys oberta a la ciutat. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Aquesta operació, més enllà d’estratègies inversores, s’inscriu en la redefinició de tot el front marítim de la ciutat. Fa 30 anys, amb motiu dels Jocs Olímpics, l’Estat va cedir en concessió gairebé 38 hectàrees de la franja litoral de la seva titularitat. Una fracció, la situada davant l’Hotel Arts, va ser arrendada a operadors privats amb la intenció de potenciar una àrea de restauració i oci nocturn al costat de la del veí Port Olímpic. La dinàmica d’aquesta zona, no obstant, ha estat lluny de ser exemplar, en termes de seguretat i de convivència. Davant el final de la concessió, l’Estat va decidir cedir el gruix de la superfície, vies i equipaments, a l’ajuntament, vendre els locals comercials en subhasta i reservar alguns espais per als pròxims centres d’investigació i docència. L’aspiració municipal que tot aquest espai públic tingués titularitat i ús públic no s’ha pogut fer realitat. Però la destinació final dels locals ara alienats no hauria de ser aliena, ni contradictòria, amb la intenció de remodelar l’àmbit litoral (incloent també el Port Vell i el Port Olímpic) fent que l’oci nocturn es retiri i activitats relacionades amb l’anomenada economia blava (navegació, indústria pesquera i ciències del mar) n’agafin el relleu.