26 d’oct 2020

Anar al contingut

Editorial

El defalliment de la Rambla

Sense gairebé veïns i convertida en un espai estrany per al barceloní, el monocultiu ha donat pas a la paràlisi

firma editorial català

El Periódico

El defalliment de la Rambla

ELISENDA PONS

La situació de la Rambla de Barcelona és desoladora, a punt del col·lapse. La crisi desencadenada per la Covid-19 ha fet efecte a la via que va ser centre neuràlgic de la vida ciutadana, i que en els últims anys se l’havia jugat pràcticament tota a una carta, l’oferta dirigida a satisfer els interessos del turisme massiu. Sense gairebé veïns i convertida en un espai estrany per al barceloní –fa uns anys, un revelador estudi assenyalava que els vianants locals es limitaven a creuar-la, mentre que eren els turistes gairebé els únics que realitzaven el tradicional recorregut de mar a muntanya o de muntanya a mar–, el monocultiu ha donat pas a la paràlisi amb la deserció dels visitants a causa de la pandèmia, i el consegüent defalliment de tots aquells negocis que s’hi basaven.

El desert de la Rambla és, potser, un dels més evidents de Barcelona, tot i que el debat sobre aquesta zona ve de lluny.  El Pla d’Ordenació de la Rambla, que el consistori va aprovar el juny del 2016, preveia una remodelació urbanística a fons que aspirava a recuperar l’artèria amb actuacions radicals sobre vivenda, comerç, cultura i accessibilitat. La UTE Km-Zero, liderada per l’exregidora Itziar González, va guanyar el concurs internacional i, en l’avantprojecte presentat el 2018, va proposar repensar la Rambla des de múltiples punts de vista, amb una visió integral, participada pels veïns, tant arquitectònica com social.

El cert és que, des d’aleshores, la lentitud ha presidit l’evolució del programa. Es preveu aprovar el projecte executiu de la reforma urbana abans de final d’any i no hi ha notícies sobre el projecte estratègic. Són més de 1.600 dies, com ha denunciat l’associació Amics de la Rambla, sense unes actuacions concretes per a les quals avui hi ha menys mitjans i més urgència. Hi ha dues visions contraposades de la problemàtica. La que s’agrupa entorn dels Amics, amb majoria de comerciants, i la que reuneix –SOS Rambla– als pocs veïns i residents. Els primers prioritzen la reconstrucció per tornar a atraure activitat, mentre que els segons, en la línia també expressada per Itziar González, adverteixen contra operacions que consideren especulatives i potenciadores de la gentrificació.

La pandèmia ha alentit encara més les inversions previstes i, alhora, ha provocat una de nova, i intensa, reflexió sobre el futur de les Rambles. Sense turisme, es fa més evident que mai la necessitat de reconvertir-la en un renovat espai de convivència ciutadana.