Anàlisi

Por de reformar la Rambla

Els governs municipals, de tots els colors, sempre han tingut por de canviar-li la cara al passeig

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp54552679 bcn rambla200821175920

zentauroepp54552679 bcn rambla200821175920 / Manu Mitru

A Barcelona hi ha moltes rambles, la del Poblenou, la del Raval, la de Guipúscoa, la de Catalunya, la del Carmel... i ara mateix en totes es pateix. Totes tenen bars i restaurants tancats i negocis amb la persiana abaixada, però a cap el coronavirus hi ha provocat una devastació com a la Rambla. Les altres han conservat, almenys, el trànsit dels veïns, però a la Rambla el silenci és aterridor. Una dona passeja un gos, un senyor en xandall camina en direcció al mar, vianants amb comptagotes i els quiosquers que miren el paisatge avorrits i de braços plegats, com si esperessin alguna cosa, potser que tornin els turistes, que de moment no ho faran. La Rambla no sap què fer sense ells, perquè el passeig ha exercit més de monument que de carrer i ara ha quedat com un escenari buit en el qual se li veuen més les vergonyes i els excessos que s’han comès.

El que passa a la Rambla és el que passa a Barcelona, ho deia l’altre dia Fermín Villar, d’Amics de la Rambla, i té tota la raó. El que passa a Barcelona passa a la Rambla però a la Rambla tot s’amplifica més, tot es multiplica: la massificació turística, la gentrificació i ara el buit, la Rambla s’ha convertit en un paisatge desèrtic. Sembla que s’esperi un miracle. Però el que esperen veïns i comerciants és la reforma promesa. Aquesta setmana han penjat un comptador per visibilitzar el retard que porta el projecte, des del 2016 dorm en un calaix. Aquest comptador, que marca més dies que persones hi ha al passeig, vol pressionar el govern municipal, que de moment no s’ha atrevit a fer res.

A la Rambla li passa com a les persones. De vegades ens deixem portar per la inèrcia, per l’estrès, pel dia a dia, i quan ens parem per obligació o perquè ja no podem més ens venen tots els dubtes. Ens preguntem com hem arribat fins aquí i ens replantegem les coses. ¿Què ha de ser la Rambla a partir d’ara? ¿Una reforma per convertir-la en què? No és fàcil trobar respostes.

Notícies relacionades

La Rambla necessita un rentat de cara. Cal millorar la il·luminació, ordenar l’espai i treure els elements urbanístics que ja no serveixen, però, al marge d’aquest manteniment necessari que s’hauria de fer per defecte, ara mateix es fa difícil tocar alguna cosa més. I a tot això se li suma una por atàvica. Els governs, de tots els colors, temen reformar la Rambla. Unes obres massa superficials quedarien sempre curtes i una reforma més profunda podria provocar un desastre en un passeig històric i atemporal, podria provocar un ‘efecte Ecce Homo’, aquella restauració fallida d’una veïna del poble de Borja. Així que de moment es queda com està, en compàs d’espera i demanant als barcelonins que baixin a la que durant molt temps ha semblat l’únic carrer de Barcelona, però l’únic que han esquivat. Serà difícil revertir una situació d’anys i anys.

Mentrestant, la Rambla és a punt de perdre una de les poques veïnes que encara viuen allà. La propietat la fa fora del pis de lloguer de tota la vida. Potser la solució passi, ara mateix, per decisions tan valentes però tan òbvies com intentar omplir la Rambla de veïns o almenys evitar que continuïn marxant.