30 d’oct 2020

Anar al contingut

TECNOLOGIA

¿Una mala tardor per a monopolis desbocats?

¿Una mala tardor per a monopolis desbocats?

Liliana Arroyo

El seu 'modus operandi' rebenta qualsevol oportunitat competencial. I més ara, amb una pandèmia com a tempesta perfecta.

Hem passat anys parlant de l’àmbit digital com un camp immens i impossible de tancar, però ens quedava molt per veure. Les grans firmes tecnològiques, conegudes com a ‘Big Tech’, han galopat al seu aire a cavall del creixement exponencial. Pel camí han canviat molts àmbits de l’economia, han dissolt sectors i han difuminat el contracte social del treball, tant a escala local com internacional. El seu ‘modus operandi’ rebenta qualsevol oportunitat competencial. I més ara, amb una pandèmia com a tempesta perfecta, on l’alternativa virtual se’ns ha tornat còmoda, quotidiana i per descomptat asèptica.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Google (Alphabet), Apple, Facebook i Amazon han deixat de ser empreses en voga. La seva ambició és repartir el pastís en quatre porcions. Treballen molt tots els dies per sadollar-nos amb els seus productes i serveis. Volen que deixem la nostra vida a les seves mans, des de la nostra salut al nostre treball, passant per l’educació de les nostres criatures. Ens volen omplir la nevera de menjar i el cap d’idees, mentre van creant els seus propis mercats a base d’absorcions. Se senten còmodes en el monopoli, garantit a base d’adquirir la competència, comprar les ‘start-ups’ amb idees trencadores i asfixiar els mitjancers. I això només pot anar a més. Segons la consultora McKinsey, si no canviem res, en 10 anys acumularan el 30% del PIB mundial.

S’han convertit a més en actors polítics. Tot i que durant anys s’han escudat en la neutralitat i l’exempció de responsabilitat sobre el contingut, han utilitzat la llibertat d’expressió com a estendard per deixar-nos dir, mentre trien a conveniència el volum i l’abast de la nostra veu. Ara ja hem entès que el mercadeig de les nostres dades és només una part del problema, perquè està clar que els nostres biaixos estan cada vegada més travessats pels seus algoritmes i el disseny dels seus dispositius. Són clarament intervencionistes respecte a la nostra atenció, els nostres anhels i les nostres oportunitats. Després de l’escàndol de Cambridge Analytica les van batejar com a màquines de propaganda. Aquesta setmana Facebook i Twitter han entrat obertament en campanya, limitant la circulació del contingut dubtós que afectava Biden abans que es verifiqués.

És una bona notícia que en 15 dies tant els Estats Units com Europa (encoratjada per França i els Països Baixos) estiguin proposant mesurats per supervisar i controlar les ‘Big Tech’. El que trobo a faltar que es faci primordialment per qüestions de salvaguardar la competència. Si bé em sembla sana i necessària –la llibertat sempre passa per disposar d’alternatives i comptar amb capacitat d’escollir–, no em sembla una condició suficient. Hem quedat que són agents econòmics, agents polítics i també socials, ¿per què quedar-nos només en el monetari? Necessitem una esmena a la voracitat del capital. En realitat, l’única sortida que tenim és aprofitar aquesta vigilància de tardor a favor de la justícia social i ambiental.

Temes: Twitter Facebook