Editorial

Cop de porta a mitges de Johnson

Les apel·lacions britàniques a la sobirania nacional en matèria econòmica són un argument passat i sense recorregut

1
Es llegeix en minuts
undefined55442202 handout   16 october 2020  england  london  a screen grab sh201016175631

undefined55442202 handout 16 october 2020 england london a screen grab sh201016175631 / DPA via Europa Press

El conat d’ultimàtum a la Unió Europea de Boris Johnson s’ha quedat a mig camí entre la confirmació d’un ‘brexit’ sense acord i la possibilitat que a última hora sigui possible la separació de forma ordenada. Aquesta és almenys la interpretació que han fet els mercats, on la cotització de la lliura s’ha mantingut estable, amb els operadors de la City curats d’espants. El premier ha deixat la porta entreoberta que continuïn les negociacions, tot i que el Consell Europeu conclòs ahir ha exigit al Govern britànic «moviments» per arribar a un acord que eviti un brexit per força i Johnson ha demanat als seus compatriotes que es preparin per a una ruptura sense pacte.

Potser no quedava cap altra sortida a Downing Street a l’haver marcat al calendari el 15 d’octubre com la data límit per arribar a un compromís amb Brussel·les. Però hi ha massa interessos en joc als dos costats del Canal com perquè deu setmanes abans que finalitzi el període transitori es deixi de negociar, com perquè les parts no siguin capaces de delimitar un espai d’entesa i condemnin els intercanvis entre el Regne Unit i la UE a regir-se per les disposicions generals de l’Organització Mundial de Comerç. És el que Johnson anomena «model global de lliure mercat», en el si del qual no té cabuda un tipus de relació similar al mercat únic.

Sens dubte, no són dos assumptes menors les desavinences sorgides a propòsit de la política britànica de subvenció a les empreses, que vaticina una competència deslleial amb els Vint-i-set, i de les quotes pesqueres que pensa imposar a la UE –Espanya seria un dels països perjudicats–, però semblen insuficients per estripar les cartes. En tot cas, el moment és molt poc propici per a això, amb una gran contracció de les economies a causa de la pandèmia i amb massa incògnites sense resoldre sobre com serà la sortida de la crisi a Europa, fins i tot en l’hipotètic cas que l’acord sigui possible perquè els intercanvis comercials flueixin sense costosos impediments. Cosa que porta a considerar les apel·lacions de Johnson a recuperar la sobirania nacional en matèria econòmica un argument definitivament passat.