Des de l'Eixample

Els pisos del meu barri

L'Esquerra de l'Eixample s'està omplint de balcons amb cartells d''es lloga'

zentauroepp54528461 bcn alquiler200817155127 / JORDI COTRINA

Al meu barri hi ha massa pisos de lloguer. Són pisos grans, antics i cars. Em refereixo a la part antiga del meu barri, activada a principis del segle XX amb la creació de l’Hospital Clínic i la facultat de Medicina, i potenciada pel mercat del Ninot, que data del 1935. En aquells anys 30 hi ha l’origen de molts dels edificis de vivendes de l’Antiga Esquerra de l’Eixample. Són pisos bonics, majoritàriament, modernistes, hereus d’una època d’especial sensibilitat artística. Algunes porteries tenen la protecció del patrimoni arquitectònic, imprescindible instrument per protegir un llegat insubstituïble, en temps d’especulació màxima i ignorància artística.

D’aquella època daurada del barri només queden alguns veïns d’edat avançada. Són petits propietaris que, aliens al mercadeig i a la usura, continuen habitant –en el sentit més ampli de la paraula– la seva casa i els seus carrers.

Ells són els autèntics veïns; la resta lloguem vivendes efímeres i despersonalitzades. Com els negocis, com el barri.

Ens sentim de passada, exposats a la nostra sort i a la d’aquells amb els quals compartim lloguers impossibles. Al meu barri no hi ha gaires persones que visquin soles; voler no sempre és poder.

És el barri dels pisos compartits, dels estudiants universitaris, les parelles, els amics, un barri de vida emergent. Tot ha funcionat fràgilment bé... Fins que va arribar la pandèmia.

Notícies relacionades

No es poden compartir despeses quan no hi ha ingressos, quan la nova anormalitat ens obliga a pensar en present –aquí i ara– com a mode de supervivència. El nostre dia a dia és una amalgama d’incerteses i el barri ha començat a patir-ne les conseqüències.

L’Eixample s’ha convertit en un ‘collage’ de cartells de pisos de lloguer. Pisos buits, grans i cars. Els preus gairebé no s’han mogut mentre a nosaltres ens han sacsejat de dalt a baix, ben fort. El coronavirus està buidant pisos del meu barri, una forma cruel i dissimulada de buidar vides.

Inicia sessió 0 Comentaris

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques