La cultura en pandèmia

Militants de la tornada al cine i el deambular

Cine, teatre i música, ficció o realitat interpretada, són essencials per reactivar la nostra humanitat

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp53403494 cine coronavirus200930132315

zentauroepp53403494 cine coronavirus200930132315

Tornar al cine té alguna cosa d’heroïcitat, d’activitat de risc, de militància. Tot en un. Parapetats rere la mascareta, a les fosques, absorbits per la intensitat de les imatges que es projecten a la pantalla, durant una hora llarga oblidem la pandèmia i les nostres preocupacions a l’obrir-nos a altres històries. No del tot. La consciència de perill plana sobre la nostra vida cada vegada que entrem en contacte amb objectes i persones. La tornada al cine ha sigut costosa, i altres sectors culturals encara tenen un llarg camí d’espines per fer abans de recuperar una cosa semblant a un negoci. Cine, teatre, música. Finestres a altres mons, ficció o realitat interpretada, són essencials per reactivar la nostra humanitat –no només l’economia necessita una sacsejada–. 

Tornar a llegir també té molt de reconnexió amb el que som, el que vam ser. El confinament queda enrere i amb ell aquells dies insomnes, de concentració impossible, d’angoixa. Els lectors van tornar als llibres a mesura que les vides es compassaven amb el nou estrès, que apreníem a conviure amb la incertesa. Però alguna cosa ha canviat. L’empremta de la Covid ha superat tots els límits i ha penetrat en la ficció: tot llibre és susceptible ara de ser llegit amb el filtre d’aquesta mirada nova.

Notícies relacionades

Una de les novetats d’aquesta tardor que estrenem, ‘Clima’ de Jenny Offill, que publicarà Llibres de l’Asteroide, presenta la perplexitat i el desconcert que envaeixen el dia a dia de la protagonista, que fa un relat a tall de dietari de la seva vida en una biblioteca, la seva relació amb el seu marit i el seu fill, amb el seu germà, els seus companys de feina. És un llibre publicat al límit de l’edat pandèmica i ja està tan prenyat de preocupació ambiental, por dels extremismes i la impotència que vist des de l’actualitat és demolidor, com si la nostra vida fos ara una segona part d’aquesta novel·la.

 «Hi ha un període després de cada desastre en el qual la gent deambula intentant esbrinar si veritablement està vivint un desastre». Offill insisteix en el terme, «deambular», «vagar» per referir aquesta sensació gasosa que ens envaeix en temps de desassossec. Deambular pels carrers també és un exercici de militància, en aquests dies.