24 d’oct 2020

Anar al contingut

'Apps' a debat

Fins als núvols de Tik Tok

Jens Kalaene dpa-Zentralbild dpa

Fins als núvols de Tik Tok

Liliana Arroyo

Vigili el país o empresa que vigili, perdem llibertats. I la raó és que hi ha agendes econòmiques i ideològiques en aquesta pugna per la nostra atenció

És impossible anar pel carrer sense veure samarretes, gorres o mascaretes amb el logo de Tik Tok. És un fenomen viral més enllà de la pantalla, tot i que fa només un any la coneixien bàsicament adolescents que van començar a gravar-se fent ‘play back’ i coreografies. Els mesos de confinament han sigut definitius perquè les famílies també s’hagin submergit en la cultura ‘tiktoker’. L’‘app’ col·lecciona unes quantes polèmiques relatives a un algoritme opac que penalitza la diversitat, sigui perquè expressen opinions contràries al Govern xinès, perquè apareixen persones amb discapacitat, minories religioses o pràctiques que difereixin del cànon heteronormatiu.

Ja sabem que Trump busca qualsevol excusa per continuar fent campanya a costa de polaritzar, allunyar i acusar tot el que tingui a veure amb la Xina. L’ocurrència aquesta vegada ha sigut amenaçar de prohibir l’activitat de Tik Tok al país, tret que compti amb socis comercials nord-americans. Potser val la pena recordar que originalment es deia Musical.ly i que la seva seu era a Los Angeles. Va ser el 2018 quan els usuaris van veure que el que coneixien com Musical.ly es convertia en Tik Tok, i la raó és que Bytedance la va comprar per 800 milions de dòlars. Aquesta companyia xinesa està en el punt de mira juntament Tencent, la propietària de WeChat. El pretext torna a ser la seguretat nacional i evitar que un altre govern tingui accés a les dades de la seva ciutadania.

Després de l’anunci de Trump, el serial de geopolítica 2020 té un llarg capítol sobre la carrera empresarial per veure qui s’emporta el pastís. Ho va intentar Twitter, propietària d’una altra aplicació de vídeos curts (Vine) que ha caigut en l’oblit, però no hi va haver acord. Després s’hi va postular Microsoft, tant als Estats Units com al Canadà, Nova Zelanda i Austràlia. Després de diverses negociacions, Bill Gates va declarar, molest, que l’acord incloïa un tall considerable per a les arques dels Estats Units. De tota manera Bytedance va rebutjar la seva oferta. Només una hora després, Oracle –en principi favorable a l’Administració de Trump– anunciava un acord per convertir-se en soci tecnològic. L’endemà es va publicar en el ‘Financial Times que la solució consistia a crear una nova empresa –Tik Tok Global– i que això va rebre el beneplàcit del president. Pel que sembla Walmart s’afegeix com a soci comercial, però ja veurem com es resol finalment. El termini original acabava el 15 de setembre, després es va prorrogar fins diumenge passat, però, hores abans que entrés en vigor, un jutge va bloquejar temporalment la prohibició de Trump.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Mentrestant, ¿què passa a Europa? Doncs que també bufen ventsd’espionatge: aquesta mateixa setmana Facebook ha amenaçat de retirar-se d’Europa si li prohibeixen la transferència de dades d’usuaris entre Europa i els Estats Units. Podríem quedar-nos amb la sensació de ser espectadors d’una pel·lícula dolenta d’espionatge, amb l’excepció que el que realment està en joc són els nostres drets. Fins i tot malgrat la regulació de protecció de dades. És el que Shoshana Zuboff ha batejat com el capitalisme de la vigilància, on vigili el país o empresa que vigili, perdem llibertats. I la raó és que hi ha agendes econòmiques i ideològiques en aquesta pugna per la nostra atenció, com bé expliquen al recent documental ‘The Social Dilemma’. Tot i que també sigui paradoxal que es distribueixi a través de Netflix, una altra plataforma on res és casual. Cada detall és allà per doblegar les nostres voluntats de forma subtil i entretinguda.

L’autèntic debat social ha d’anar més enllà de les dades. Primer perquè la privacitat és un dret fonamental, però sobretot perquè el que està en joc és nostre present col·lectiu. Hem vist que, tal com funcionen les grans plataformes avui, està afectant els processos electorals, la cohesió social, la desorientació informativa i l’encapsulació en mons redundants, que comprometen la nostra capacitat de somiar en gran. El que passa en digital també és real en les seves conseqüències, i només s’ha de veure com s’estan forjant autoestimes fràgils en joves de tot el món. Amb el model imperant, les mateixes ‘apps’ que semblen inofensives perquè estan inundades de mascotes adorables i plats suculents, estan competint per anticipar els nostres desitjos. Fem el favor de baixar dels núvols i revisem quines plataformes utilitzem i com, alhora que reclamem el dret a disposar de xarxes socials constructives. Que la competició sigui per connectar-nos de forma sana, conscient i respectuosa.