Al contraatac

Diguem que parlo (altre cop) de Madrid

La sobreexposició de Madrid -de les seves autoritats- ha calibrat la talla del seu lideratge i crec que el tàndem Ayuso-Aguado no ha obtingut una gran nota

1
Es llegeix en minuts
MADRID, 15/09/2020.- La presidenta de la Comunidad de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, antes de su intervención en la segunda sesión del debate sobre el estado de la región celebrada este martes en la Asamblea de Madrid. EFE/ Emilio Naranjo

MADRID, 15/09/2020.- La presidenta de la Comunidad de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, antes de su intervención en la segunda sesión del debate sobre el estado de la región celebrada este martes en la Asamblea de Madrid. EFE/ Emilio Naranjo / Emilio Naranjo (EFE)

Tenir vocació d’aparador és una temptació, però també un perill. La sobreexposició de Madrid –de les seves autoritats– ha calibrat la talla del seu lideratge i crec que el tàndem Ayuso-Aguado no ha obtingut una gran nota. Les patinades d’ella (des de «es diu Covid perquè el virus circula des del desembre del 2019» fins a l’al·lusió a la «manera de viure» dels immigrants per explicar els rebrots) ja fa temps que barregen la caricatura amb l’alarma. Quant a ell, la disjuntiva sobre ser «vacuna o virus», com una mena de plata o plom, o la inauguració d’un dispensador de gel hidroalcohòlic en una estació de metro, obliguen a preguntar-se com en l’acudit: ¿hi ha algú més?

Notícies relacionades

Però és que més enllà de l’acudit, la presidenta de «l’Espanya dins Espanya» ha recorregut un camí que va des del seu sospitós inquilinat en un apartament de luxe, fins a la clamorosa falta de recursos per combatre la pandèmia; passant per insolències contínues al Govern, fins a arribar a la insubmissió contra la Moncloa i la ciència. Sigui com sigui, Ayuso exigeix un tracte preferencial per a Madrid, al·legant que es tracta d’un territori especial, capital del quilòmetre zero, un país dins un país (¡ai, si això ho diu algú des de Catalunya o Euskadi!).

I té raó: Madrid és el gran fet diferencial: fa dues dècades que aspira talent i inversions dins i fora d’Espanya fins a acumular gairebé el 20% del PIB. Pel seu dinamisme, sí; però també per l’‘efecte capitalitat’, que inclou un tracte favorable de les administracions, i el dúmping fiscal amb altres comunitats. Algunes, com València, han aixecat la bandera de la queixa; no amb el pedestre «Espanya ens roba», però sí amb preguntes: ¿per què tot el que és important ha de passar per Madrid? Si a això hi afegim la por al factor «bomba vírica», com ho van definir des de Castella-la Manxa i l’esperpent d’aquests últims dies, a veure si resulta que canviarà el rànquing dels més antipàtics d’Espanya. Torra/Catalunya van al capdavant, però Ayuso/Madrid amenacen el seu tron. Viure per veure.