28 d’oct 2020

Anar al contingut

Al comptat

En banca la mida sí que importa

Ferran Nadeu

En banca la mida sí que importa

Agustí Sala

A més de les absorcions, les grans entitats s'aboquen ara a oferir grans oficines per rendibilitzar actius, retenir i ampliar la seva base de clients

Ho hem vist, ho estem veient i ho veurem: en banca la mida sí que importa. En l’absorció de Bankia per CaixaBank, aprovada pels seus consells d’administració i que ara han de ratificar les juntes d’accionistes, s’ha seguit el guió. Els inspiradors són els supervisors, el Banc d’Espanya i el Banc Central Europeu (BCE) i el Govern, que no esperen precisament unions entre bancs similars, sinó que els grans es ‘mengin’ els petits. Isidre Fainé, president de la Fundació La Caixa i Criteria, el principal accionista de CaixaBank, banquer hàbil i de llarga trajectòria, ha sabut interpretar-ho perfectament i anticipar-se a qualsevol altre moviment. Qui dona el primer cop...  

Aquest pel·lícula ja l’hem vist: el comprador s’imposa. Allò de les «fusions entre iguals» es diu però no es fa, no només a la banca sinó en qualsevol integració en què una companyia més gran n’adquireix una altra més petita. CaixaBank i el logotip de l’estrella de Miró serà l’única marca que quedarà de la unió, com va succeir amb la integració del Santander i el Central Hispano. No ha quedat ni rastre del segon. I en el cas del BBV i Argentaria, d’aquest últim només ha quedat l’‘A’, però aquesta va perdent definició en el seu últim logotip.

En un context durador de tipus d’interès en mínims històrics, en banca, la millora d’eficiència i rendibilitat arriba en la majoria dels casos creant entitats més grans. Després ha de ser tasca d’organismes supervisors forts, creïbles i independents vetllar perquè un mercat amb menys actors no sigui contraproduent per als consumidors.  

Els bancs estan reinventant el seu model de negoci, no només per l’estretor dels marges sinó per la pressió de les companyies tecnològiques com a competidores. Potser per això estem assistint a noves estratègies, que comencen a canviar el perfil dels eixos comercials a les ciutats. Els bancs relleven botigues i altres establiments.

A la creixent digitalització, els grans bancs sumen ara com a fet diferencial grans oficines, en què convergeixen tots els canals amb què compten els clients, amb diferents atractius, des de sales on reunir-se a cafeteries i fins i tot restaurants. Ho ha fet CaixaBank amb les ‘store’ i després les grans oficines ‘all in one’;  el BBVA amb l’evolució dels centres de banca de clients del BBVA, i el Santander amb les sucursals cafeteria (Work Café). Fa uns anys els bancs regalaven jocs de coberts, avui ofereixen grans espais, fins i tot d’oci. Tot s’hi val per rendibilitzar els milers de locals amb què compten. I si això serveix no només per retenir els clients sinó per atraure’n d’altres de nous, millor. Queda dit, la mida sí que importa.