Viure sota sospita

Des de fa uns mesos, les reivindicacions del moviment Black Lives Matter han aconseguit una enorme repercussió i han posat al centre del conflicte les injustícies que pateixen els negres a tot el món. Aquesta obertura mental tan necessària es detecta des de fa temps en la divulgació de la literatura d’escriptors africans i afrodescendents –sobretot al món anglosaxó–. Si el premi Nobel a Toni Morrison, el 1993, va ser una llavor solitària, ara l’obra tan diversa d’autors com Marlon James, Chimamanda Ngozi Adichie o Colson Whitehead es tradueix entre nosaltres i rep ampli reconeixement. És un pas important, també perquè ens permet entendre millor en quines tradicions literàries es mouen.

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

Un d’aquests referents particulars és la narrativa coneguda com a ‘passing’ –«fer-se pasar»–, en què la identitat entra en conflicte amb el racisme i les convencions socials. A finals del segle XIX i bona part del XX es van produir molts casos de persones de pell més clara que, per escapar de l’esclavitud i obtenir drets que no tenien com a negres, es feien passar per blancs. Adoptaven així un rol social que els obligava a mantenir el seu origen en secret. En trobem el rastre a la novel·la ‘Imitación a la vida’ (1933), de Fannie Hurst, més coneguda pel film de Douglas Sirk; a ‘Escopiré sobre les vostres tombes’, de Boris Vian, o ‘La marca de l'home’, de Philip Roth.

El 1929, l’escriptora Nella Larsen va ajudar a fixar el terme amb una novel·la curta que portava aquest nom, ‘Passing’, i que ara tradueix al català l’editorial Nexum com a ‘Fent-se passar’ (en castellà està editada com a ‘Claroscuro’, a Contraseña). L’obra es fixa en la relació de dues amigues d'infantesa, Irene i Clare, que es distancien i es retroben 12 anys més tard. Clare s’ha forjat una vida com a blanca, amb un marit ric i racista, però la necessitat de reconnectar amb els seus orígens negres és més forta que el risc que es descobreixi l’engany. «¡La seva raça! Allò que la subjectava i l’ofegava», escriu Larsen, i aquest combat que tendeix al drama li permet enfilar una reflexió sobre la identitat racial i de classe que ens torna al present més actual.