Dues mirades
Mesquinesa
Les declaracions insuportablement xenòfobes de Heribert Barrera, de les quals mai es va retractar, no deixen escletxes al dubte
heribert-barrera
Barcelona retirarà la Medalla d’Or de la Ciutat a Heribert Barrera, primer president del Parlament després de la restauració de la Generalitat i líder d’ERC en les dècades dels 80. Un personatge de forts clarobscurs i amb unes ombres incompatibles amb els valors democràtics. Les seves declaracions insuportablement xenòfobes, de les quals mai es va retractar, no deixen escletxes al dubte. La revisió del reconeixement a Barrera és similar al procés que pateixen altres personatges de la història i la cultura. Podem admirar l’obra d’un creador, però abominar els actes o ideologia del seu autor. Reconèixer l’obra dels monstres no ens obliga a salvar-los.
Quim Torra afirma sentir «vergonya immensa per tots aquells que heu votat a favor de retirar-li la medalla d’or. La capital de Catalunya s’empetiteix avui, convertida en una capital provinciana i mesquina». Només el pitjor nacionalisme, el que no atén la mínima humanitat, és capaç de justificar l’injustificable. És la llavor que va germinar en els horrors del segle XX. Deixem descansar la memòria de Barrera i deslliurem-nos de la veritable mesquinesa.
