Gats de L'H

A la darreria del servei militar obligatori, immers de ple a la universitat, vaig entrar com a objector de consciència al Museu d’Història de l'Hospitalet. Em vaig avenir molt amb el gat solitari, i il·lustrat, del pati. A mitja jornada, després d’haver documentat un bon grapat de peces, sortia del vell edifici –segle XVI– i allà coincidíem el felí i el primat. La conversa era inintel·ligible, però compartíem mims i aire fresc; fins que ens vam separar.

Igual que altres amics hospitalencs, vaig sortir a conèixer món. Gabi Martínez acaba de publicar ‘Un cambio de verdad’, sobre les ovelles negres extremenyes, però abans va estar a Nova Zelanda perseguint aus fòssils gegants. Gerardo García se’n va anar al zoo de Gerald Durrell, va viure aventures per Madagascar –entre cocodrils– i ara és herpetòleg a Chester. Marcos Carrasco es va posar el vestit de bussejador i «sap un niu» –com diu la gent de mar– tant del que va per sobre com per sota de l’aigua. Jo em vaig encaminar cap a l’Àfrica per anar a la recerca dels orígens de la humanitat, i d’allà vaig saltar de continent en continent. Em vaig endinsar en el cosmos.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Qui hauria dit que un microscòpic organisme alteraria les coses. La pandèmia de la Covid-19 ens va portar a dic sec i una metamorfosi em va transformar en gat solitari. Vaig començar a passejar per l’Hospitalet com un d’ells: observant des de la distància. Esquerp, abstret. Allunyant-me, aïllant-me. Una tarda, a l’enfilar el carrer del Xipreret, vaig desembocar al museu. El reixat estava obert i vaig buscar empara al pati. Un raig de llum escalfava el cos d’un altre gat solitari (aquest, il·lustrat); el seu cos reposava sobre restes arqueològiques. Ens vam mirar i vam xerrar.

Ahir a la nit vaig buscar el DVD d’‘El mundo en sus manos’. Sense necessitat de paraules, quan Gregory Peck i Ann Blyth miren l’horitzó, mentre s’aferren al timó de ‘La pelegrina de Salem’, saps que són els amos del món. I aquell gat solitari, de l’Hospitalet, tenia ‘El mundo en sus patas’. Gràcies, amic; continuarem navegant.