31 d’oct 2020

Anar al contingut

IDEES

Desmunicipalitzar la Mercè

FERRAN NADEU

Desmunicipalitzar la Mercè

Xavier Bru de Sala

M’hauria agradat escriure a propòsit de la polèmica sobre la noia a qui els segurates no van deixar entrar a l’Orsay de París perquè lluia un canaló que els al·lucinava, però només diré que, primer, l’excusa que a l’interior abunden els quadros amb contingut eròtic no val ni valdrà fins que es demostri que els pits o qualsevol altra part del cos humà té un valor artístic en si mateix, i segon, per recordar que un escot és un escot com una mini és una mini, i que, a diferència del capellà llardós situat a les portes de la catedral normanda de Cefalú (Sicília), que no va deixar entrar la meva parella encara que es cobrís cuixes i espatlles, els responsables del museu han demanat disculpes per l’incident. Les mirades lascives dels mascles es troben afavorides per factors com la religió i el semianalfabetisme, contra les conseqüències indesitjables dels que la cultura no és un mal antídot.

Que la Mercè és un model d’èxit és clar com l’aigua; igual que la seva concepció obeeix als principis del despotisme il·lustrat

Posem en primer lloc la popular, i aquí volia anar a parar, la gran mostra de cultura en què s’ha convertit, sobretot aquest any, la festa major de Barcelona. Que la Mercè és un model d’èxit, per molts imitat, és clar com l’aigua. Així mateix, la seva concepció de dalt a baix, als antípodes de València, Venècia o Rio de Janeiro, obeeix als principis del despotisme il·lustrat, edulcorats per una progressiva obertura a les manifestacions de la cultura associativa. Tendència que, conseqüència venturosa de la pandèmia, s’ha vist ara incrementada per una de ben entesa i ben atesa convicció municipal de convertir la festa en un factor de rescat per a tantes i tantes activitats castigades.

Ja que l’èxit d’aquesta Mercè ja no es pot mesurar per les multituds i les aglomeracions, s’ha tornat més de barcelonins per a barcelonins, més de casa, i per tant menys pretenciosa i més autèntica, com correspon a totes les festes majors, populars per definició i antonomàsia, no segrestades per la sempre ben intencionada autoritat. Que no sigui una excepció, sinó un nou principi. Que s’apliqui almenys la cogovernança.

Temes: La Mercè