Al contraatac

Odiosa normalitat

Sis mesos després del tsunami que ha arrasat vides, negocis, llocs de treball i il·lusions, ens conviden a celebrar que per fi es veuran cara a cara. ¡Déu-n'hi-do...!

1
Es llegeix en minuts
Odiosa normalitat

EUROPA PRESS M FERNANDEZ POOL

Deu ser normal que el president del Govern i una presidenta autonòmica se citin per carta per coordinar-se contra la pandèmia. Sis mesos després del tsunami que ha arrasat vides, negocis, llocs de treball i il·lusions, fins i tot ens conviden a celebrar que per fi es veuran cara a cara. ¡Déu-n’hi-do...! Deu ser normal que el president d’una altra comunitat, històrica en aquest cas i amb aspiracions de volar sola, s’enroqui a donar-se cops de cap contra el que anomena Estat i arrossegui milions de compatriotes –de la seva corda i dels que no ho són– a la interinitat. I tot per negar-se a retirar una pancarta. ¡Quins collons...! Deu ser normal que la justícia destapi operacions clandestines ordides, gairebé des de la taula del Consell de Ministres, per sabotejar les investigacions sobre el finançament fraudulent d’un partit. A veure si ara l’àngel Marcelo té superpoders per desimputar...

Deu ser normal que en ple estiu tot un excap d’Estat abandoni el país perseguit per sòlids indicis de delictes econòmics, es refugiï en una satrapia petrolera i no passi gran cosa. Ho va sentir molt, s’havia equivocat, però ha tornat a passar... Deu ser normal que d’un temps ençà els admiradors –i nostàlgics– de Franco estiguin colonitzant –i contaminant– el debat públic i que un munt d’espanyols els recolzin en l’embrutiment del seu discurs. ¿És que la història no ens ha ensenyat res...?

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Deu ser normal, si busques consol per allà fora, topar-te amb un primer ministre –amb pinta de bufó– que es passa per l’arc de triomf un acord internacional que ell mateix ha firmat, com qui sent ploure. ‘¿Quo vadis, brother...?’

Deu ser normal que al país més poderós del món hi hagi un individu que, a més de mentir de manera compulsiva i insultar els seus adversaris, es fiqui amb la ciència i els científics quan travessem la pitjor emergència sanitària de l’últim segle. No hi ha vacuna possible contra tanta estultícia... bé, sí: els vots. Resumint: si tot això també és nova normalitat, jo m’esborro. I consti que no he parlat de Messi ni de Bartomeu.