29 d’oct 2020

Anar al contingut

Més enllà de la malaltia

Efectes col·laterals

Efectes col·laterals

Pere Puigdomènech

S'estan donant passos enrere en temes com l'erradicació de malalties o la reducció de la pobresa, i és molt possible que els seus efectes siguin encara més mortífers que els que causa el virus

La crisi que patim actualment ens està deixant un tràgic balanç de persones que han mort que ja s’acosta al milió arreu del món. Per evitar que els números assolits fossin més grans del que han estat, a molts països s’han estat prenent mesures tan severes com les que vam patir aquesta primavera. Ens estem adonant que s’estan produint altres efectes col·laterals que en algun moment haurem d’analitzar en profunditat. Uns d’ells són l’acceleració de tendències que ja existien, mentre que d’altres, al contrari, han aturat accions que anaven dirigides a resoldre alguns dels problemes globals. Aquests dies es celebra a Nova York l’Assemblea General de les Nacions Unides. S’hi han presentat informes sobre els efectes globals més enllà dels que produeix la malaltia.

Quan l’epidèmia de Covid-19 es va presentar a casa nostra, la magnitud de l’emergència sanitària va fer que es prenguessin mesures extremes de confinament que, en l’absència de tractaments o vacunes, són les úniques eficaces, i així va ser. Però d’una banda aquestes mesures no es poden perllongar indefinidament si no es vol destruir l’entramat social i econòmic i d’altra banda tenen efectes sobre la salut que no són menyspreables. La manca d’exercici crea problemes a molta gent, es van haver d'aturar operacions, revisions i altres actes mèdics que com més temps passa, més conseqüències tenen sobre la salut de la gent. Quan d’aquí un temps quantifiquem de forma precisa com ens ha afectat la pandèmia, haurem d’afegir tots aquests efectes als que el virus ha produït de forma directa.

Altres efectes són els que està produint sobre la manera com ens hem acostumat a viure i que poden persistir en el futur immediat. Alguns d’ells ja estaven en marxa. Per exemple, ja hi havia la consciència de que desplaçaments per a reunions professionals que s'estaven fent eren superflus. Els mitjans digitals de reunió han demostrat ser ben eficients i ben probablement es quedaran entre nosaltres. Ens estalviem d’aquesta manera la despesa d’energia i la contaminació que produeixen. Aquesta manera de pensar és possible que s’estengui a certes maneres de turisme que també estaven sent discutides. Ja s'estan veient els efectes que l’actual situació té sobre els transports aeris. També hi ha hagut una tendència a fer servir productes de proximitat i sembla haver-se accelerat la relocalització de la producció d’una gran varietat de manufactures. És possible que els canvis siguin ben profunds en tots aquests sectors.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Altres efectes de la pandèmia semblen passos enrere. Amb el confinament hem fet servir més la xarxa perquè ens portin productes a casa i el seu empaquetament difícilment pot prescindir de plàstics. Hem vist com embalatges i vestits de plàstic d’un sol ús han proliferat de manera extraordinària quan semblava que estàvem evitant de fer-los servir. I els productes ens arriben amb vehicles que omplen els nostres carrers de fum i soroll. Sense dubte, la pèrdua de feina i d'ingressos per molta gent està creant greus problemes. Ja veiem que famílies senceres tenen problemes per tenir un bon habitatge o accés a una alimentació suficient. Els efectes a nivell global són també molt preocupants.

Informes relacionats amb aquests efectes han estat elaborats per la revista mèdica 'The Lancet' o la Fundació Bill i Melinda Gates i han sigut enviats a l’actual reunió de l’Assemblea de les Nacions Unides. Els documents fan una revisió de com han reaccionat els diferents països. Curiosament semblaria que alguns països menys desenvolupats d’Àsia i Àfrica se n'han sortit millor que països més rics d’Europa i Amèrica. També mesuren quins són els efectes que la pandèmia està tenint sobre els Objectius del Desenvolupament Sostenible aprovats per les Nacions Unides l’any 2015, i que anaven en la bona direcció fins a l’arribada del nou virus. Els indicadors demostren que actualment s’estan fent passos enrere en temes com l’eradicació de certes malalties o la reducció de la pobresa, i és ben possible que els seus efectes sobre la salut siguin encara més mortífers que els que causa el virus ell mateix. L’origen de la Covid-19 es va produir a la Xina i per efecte de la societat global en què vivim es va estendre a tot el món. A cada país, per la pròpia estructura social, ha tingut efectes diferents, però hi ha una necessitat d’actuar globalment per prevenir altres emergències i per reaccionar ràpidament i evitar els seus efectes, és un missatge que les Nacions Unides haurien d’escoltar.