Dues mirades
Tibar la corda
La inhabilitació del president invita al col·lapse, a causa d'un gest innecessari en el qual es valorava més la conveniència partidista que la continuïtat institucional
zentauroepp54857250 torra200910203140 /
És probable que la primera intenció del president Torra en el moment de no obeir les ordres de la Junta Electoral fos proclamar l’evidència d’una desmesura, potser basada en un ordenament jurídic, sí, però del tot allunyada del sentit comú, perquè la pancarta, que contenia, per descomptat, un missatge polític, no hauria d’haver estat mai l’objectiu d’un tribunal que buscava fer diana en proclames del tot justes, aprofitant un marc legislatiu temporal i acotat.
La segona intenció, reafirmada després en la vista en la qual Torra es va autoinculpar, era tibar la corda. No pas amb declaracions simbòliques des del balcó de la Generalitat, sinó a través d’una minúcia administrativa que havia de desembocar en una inhabilitació que no admet comparacions amb la memòria dels dies infaustos, però que invita al col·lapse, a causa d’un gest innecessari en el qual es valorava més la conveniència partidista que la continuïtat institucional, malmesa per la repressió i per la venjança, sí, però també ferida per un càlcul mesquí, és a dir, mancat de generositat moral. Un joc d’aparences que ens aboca a futurs incerts en uns temps on la incertesa és la divisa.
