26 set 2020

Anar al contingut

Dues mirades

Singapur-Singapur

Singapur-Singapur

Josep Maria Fonalleras

Companyies aèries asiàtiques proposen vols sense destinació amb la idea de «recrear experiències». Com si anessin a l'aeroplà del Tibidabo, però en gran

Hi ha gent que agafa un avió per obligació o per necessitat. N'hi ha que l'agafen perquè no hi ha més remei. N’hi ha que, tot i agafar-lo, s’encomanen als déus en els quals no creuen perquè no hi ha patiment superior al que experimenten quan volen. N'hi ha que l’agafen amb indiferència, com ho farien amb un tren o un autocar, que dormiten i que no pensen que enfilar-se a un avió tingui cap importància. I, finalment, hi ha els que gaudeixen del vol, els que serien capaços de pujar dalt de la nau pel simple plaer d'enfilar-s'hi, i emprendre un camí, el que fos, a través de la troposfera i, en alguns casos, fins i tot ratllant l’estratosfera.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Aquests que dic, ara tenen l’oportunitat de la seva vida, sobretot si viuen l’Orient Llunyà. Companyies aèries asiàtiques proposen vols sense destinació d’unes tres hores, amb la idea de «recrear experiències», veure des de l’aire illots solitaris o contemplar de lluny les plaques de gel de l’Antàrtida. I tornar a casa. És a dir: un Singapur-Singapur, sense escales i sense tocar terra. Com si anessin a l’aeroplà del Tibidabo, però sense estar-se de res. Un joc de nens en gran. Si no és el final de la civilització, s’hi acosta molt.