22 set 2020

Anar al contingut

Editorial

Canvi radical al Pròxim Orient

Canvi radical al Pròxim Orient

Alex Brandon

La firma de l’acord de pau entre Israel, d’una banda, i els Emirats Àrabs Units i Bahrain, de l’altra, amb el consegüent establiment de relacions diplomàtiques, dona ales al previsible efecte dòmino que tindrà a la regió, encaminat a articular un mecanisme col·lectiu de contenció davant l’Iran. L’operació respon alhora a l’interès dels EUA de retirar-se del Pròxim Orient, al desig del front sunnita i de les petromonarquies, dirigides per l’Aràbia Saudita, d’aïllar en la mesura possible la república dels aiatol·làs i a l’afany d’Israel de limitar la influència del seu principal enemic.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Trump s’apunta un gran èxit diplomàtic, que segurament tindrà menys influència en la seva campanya electoral però que mobilitzarà en el seu favor una part de la comunitat jueva nord-americana. Disposats els senyors del petroli a diversificar les seves inversions i assegurar-se el suport nord-americà, l’hostilitat envers Israel era per ells un obstacle d’igual o major envergadura que la disputa per l’hegemonia al golf Pèrsic, amb el tron saudita dirigint la maniobra. És improbable que el moviment rebi crítiques a les cancelleries occidentals, fins i tot si la reacció palestina i iraniana és més que episòdica.