Novitxok, l'arma feta servir contra Navalni

Després d’unes quantes setmanes d’especulacions truculentes i desmentiments, el 8 de setembre passat es va revelar la causa de la malaltia que tenia Aleksei Navalni, un opositor a Putin, després de caure fulminat el 20 d’agost mentre volava des de Sibèria cap a Moscou, obligant a fer un aterratge d’emergència a Omsk. Tot just saber-se la notícia, les persones de l’entorn de Navalni van parlar d’enverinament i van suggerir que li havien donat amb un te que es va prendre a l’aeroport de sortida; les autoritats policials locals també van parlar d’enverinament el primer dia. No obstant, els responsables mèdics de l’hospital d’Omsk on el van traslladar, van dir que Navalni patia un desordre metabòlic i, al·legant la gravetat del seu estat, es van negar a autoritzar el trasllat a un hospital estranger, com demanava la família. Finalment, davant la pressió internacional, el 22 d’agost van permetre que Navalni viatgés a l’hospital de la Charité de Berlín amb un avió medicalitzat. 

En aquest hospital el van començar a tractar amb una substància que té propietats anticolinèrgiques, l’atropina, nom que ens pot resultar familiar perquè es fa servir en oftalmologia per causar la dilatació de la pupil·la. L’efecte beneficiós del tractament amb atropina va indicar que la crisi havia d’haver sigut causada per un agent neurotòxic inhibidor de l’acetilcolinesterasa. Un exemple d’aquests agents són els organofosforats, compostos anomenats així perquè presenten enllaços fòsfor-carboni (P-C), que afecten la transmissió dels impulsos nerviosos, per la qual cosa s’han fet servir en l’agricultura com a insecticides i en tractaments profilàctics, com els xampús antipolls.

L’hospital de la Charité de Berlín va informar el 8 de setembre que l’agent tòxic que mantenia Navalni en un coma induït era en efecte un organofosforat, però no del tipus dels utilitzats com a insecticida, sinó un de la família Novitxok, especialment dissenyats per matar éssers humans. Van ser desenvolupats per la Unió Soviètica durant les dècades de 1970 i 1980 com a part d’un programa secret d’armes químiques i poden entrar al cos per inhalació o a través de la pell, cosa que els fa molt apropiats per ser utilitzats com a gasos de guerra, però també a través de l’aparell digestiu. Totes les existències que hi havia, que a Rússia es calcula que pujaven a 100 quilograms, haurien d’haver sigut destruïdes després de la firma i ratificació per part de Rússia de la Convenció sobre Armes Químiques el 1992. Però pel que sembla no va ser així.

El 2018 l’agent doble Sergei Skripal, que era al Regne Unit després d’un intercanvi de presoners amb les autoritats russes, va ser enverinat amb aquesta substància quan estava en companyia de la seva filla Iúlia a la ciutat de Salisbury. Tots dos es van recuperar després de passar unes quantes setmanes a l’hospital, però no van ser les úniques víctimes. Mesos després un home va trobar un perfumador en una paperera al parc on havien sigut atacats els Skripal i l’hi va regalar a una dona. El perfumador contenia Novitxok i l’home va començar a trobar-se malament 15 minuts després d’haver-lo manipulat, quan la dona ja se n’havia posat al canell; ell es va recuperar però ella va morir deu dies després. Les investigacions portades a terme van apuntar com a responsables les autoritats russes, que van negar taxativament la seva implicació; aquest incident diplomàtic va causar la retirada de l’ambaixador a Moscou de diversos països occidentals.

L’antecedent que va cridar més l’atenció, i que va resultar extraordinàriament car, en què les autoritats russes van estar implicades en l’enverinament d’un dissident, va ser l’atac a Aleksandr Litvinenko –que va morir després de tres setmanes d’agonia– el 2006 a Londres, amb l’isòtop radioactiu poloni-210. 

El desenvolupament i ús de verins, que ha sigut una arma molt utilitzada en les batalles polítiques des que va posar i treure emperadors a la Roma clàssica, és una de les cares més fosques de la ciència. Aquesta ha resolt el misteri de la malaltia que afecta Navalni; esperem que la humanitat no continuï tolerant l’ús del verí per part dels poderosos que aspiren a mantenir-se en el poder a qualsevol preu.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

NB: Atès que els polls del primer món s’han fet resistents a gairebé tots els insecticides, desaconsello l’ús de xampús que tinguin com a principi actiu l’organofosforat malatió o l’organoclorat lindà. Per experiència amb la meva filla, el tractament que millor funciona és passar la pinta diàriament per cada floc de cabell. Els ingredients requerits, paciència i perseverança, no els venen enlloc, però són unes destreses avui gairebé oblidades que convé desenvolupar.

*Catedràtica de Química Inorgànica de la Universitat de Sevilla i membre de la Xarxa de Científiques Comunicadores.