26 d’oct 2020

Anar al contingut

Editorial

Virus i models comercials

Virus i models comercials

Shannon Stapleton

El canvi d’hàbits que ha comportat la pandèmia està alterant l’aspecte de les nostres ciutats. Els carrers són diferents. N’hi ha prou amb fer un tomb perquè els negocis amb les persianes abaixades per no poder fer front a la caiguda de les vendes i els locals oberts amb l’aforament restringit ens recordin que res és igual. Els comerços que millor s’adaptin a aquesta realitat pandèmica seran els més ben preparats per afrontar els canvis.

Als Estats Units, la transformació de l’espai urbanitzat afecta un dels símbols de l’estil de vida americà: els centres comercials. Després de mesos de tancament obligat pel coronavirus, els ‘malls’ han reobert, però la gent ja no hi va. Es podrien diverses causes (l’aversió a les aglomeracions, la crisi econòmica que restringeix les despeses al que és essencial, la menor necessitat de comprar roba amb el teletreball...), tot i que hi ha un factor previ a totes: l’auge del comerç electrònic. La pandèmia no ha fet més que accelerar el declivi d’un model comercial que agonitzava. Grans magatzems com Lord & Taylor, Neiman Marcus i JC Penney han sucumbit a les pèrdues, i d’altres, com Sears i Macy’s, pengen d’un fil. I amb ells, un gran nombre de franquícies –sobretot, de moda– i milers de llocs de treball.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La situació a Catalunya i el conjunt d’Espanya no és equiparable a la nord-americana, ja que parteixen de contextos econòmics i socioculturals diferents. No obstant, val la pena prendre nota del que passa allà. La capacitat d’adaptació del comerç minorista català i espanyol ha quedat demostrada amb l’aplicació de les normatives de seguretat sanitàries. Ara no es tracta només de complir la llei, sinó d’adequar-se als nous hàbits de consum. Si el comerç electrònic s’ha disparat amb la pandèmia, el pas lògic és anar a buscar aquests clients virtuals. Els negocis que ja estaven digitalitzats, o que es van digitalitzar durant l’estat d’alarma, van suportar millor el confinament. La transformació digital és un dels tres eixos –amb la reindustrialització i la reconversió energètica– que ha fixat Brussel·les per a la reconstrucció econòmica. No consisteix només a limitar-se a tenir botiga a la web, sinó a treballar activament la comunicació ‘online’, així com modernitzar processos, una cosa que incumbeix totes les empreses, no únicament els comerços. Potser també s’han de reorientar els negocis i acomodar l’oferta a un entorn de crisi. La fallida de ‘malls’ als Estats Units i les persianes abaixades de botigues catalanes comporten una conclusió comuna: la necessitat de buscar vies de connexió amb els clients diferents d’aquelles que funcionaven fins ara.