La pandèmia accelera la mort dels centres comercials als EUA

Però les transformacions socials dels últims anys no els han anat bé. El seu model comercial feia anys que estava en declivi i el coronavirus no ha fet més que accelerar la seva lenta agonia. «El problema amb els ‘malls’ és que se’n van construir massa, molts més dels que el mercat podia absorbir», explica Mark Cohen, professor de la Universitat de Colúmbia i antic conseller delegat de Sears al Canadà, un dels referents que durant anys van copar l’espai dels centres comercials. «El comerç electrònic va acabar amb la dependència gairebé absoluta que molts nord-americans en tenien. Van començar a baixar les visites que s’hi feien i ara el virus els ha mantingut tancats durant mesos. Molts tornen a obrir, però els clients ja no hi van. La prioritat són les compres essencials, no la moda o els articles de decoració».

És aviat per avaluar les dimensions del cataclisme econòmic provocat per la Covid-19, però els Estats Units van camí de batre aquest any el nombre de fallides que hi va haver el 2010, l’any més sagnant de la Gran Recessió. Fins al 9 d’agost, 420 grans empreses s’havien declarat en fallida, segons un informe de S&P Global. Una xifra que no inclou els milers de petits comerços que han abaixat la persiana per sempre. Aquest règim jurídic permetrà que algunes franquícies es reestructurin, però d’altres passaran simplement a la història. La debacle s’ha carregat noms de capçalera com Hertz (lloguer de cotxes), Chesapeake Energy (gas i petroli), McClatchy (diaris) o la branca nord-americana de Le Pain Quotidien (restaurants).

Però de moment qui en surt més mal parat és el comerç minorista, els grans magatzems i la roba, precisament el tipus d’aparador que ha dominat durant dècades el paisatge del ‘mall’. Entre les víctimes hi ha emporis amb tanta solera com Lord & Taylor, el més antic dels grans magatzems del país, fundat el 1826 per dos immigrants anglesos, quan Texas encara era part Mèxic i la neteja ètnica dels indis només era un projecte en potència. O els luxosos magatzems Neiman Marcus, així com els més assequibles JC. Penney, tots enfonsats per uns deutes massius anteriors a l’aturada per la pandèmia. Sears fa temps que va reduir la seva empremta per sobreviure, mentre Macy’s va perdre 360 milions d’euros en el tercer trimestre de l’any. El seu futur penja ara d’un fil.

Franquícies en risc

No només estan desapareixent els pesos pesants del ‘mall’. També les franquícies de roba que l’han poblat. «La pandèmia ha deixat milions d’aturats. Qui continua treballant ho fa sovint des de casa, de manera que hi ha pocs incentius per comprar roba. L’estil s’està tornant encara més informal», diu Cohen. S’ha declarat en fallida Brooks Brothers, que ha vestit la classe dirigent des de 1818, però també les marques de roba per home que han vestit l’home comú, com J. Crew, Josh. A. Banks o Men’s Warehouse. Només aquestes dues primeres tenien 1.400 botigues repartides per tot el país i uns 18.000 treballadors. 

Notícies relacionades

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

Alguns ‘malls’ estan mirant de reinventar-se dedicant part del seu espai a apartaments, hotels, oficines, gimnasos o restaurants. Però les prediccions per al sector, que manté més de 1.700 centres comercials a tot el país, són bastant negres. Diverses anàlisis calculen que en els pròxims cinc anys desapareixeran el 50% dels ‘malls’, una xifra susceptible d’augmentar en funció de la durada de la pandèmia. «El seu model de negoci, que consisteix a atraure el màxim nombre possible de clients perquè s’hi quedin tot el temps possible, se n’està anant en orris», ha dit Neil Saunders, director de la consultora Global Data Retail. «Això canviarà la fesomia d’Amèrica», va afirmar des de Coresight, Deborah Weinswig, en una entrevista a ‘USA Today’. 

En la mort del ‘mall’ hi ha alguna cosa de justícia poètica. I és que van ser aquests mateixos centres comercials els que van acabar amb el comerç local dels pobles i les petites ciutats, convertides en desolats erms comercials. Per això no és forassenyat pensar que la mort del ‘mall’ podria ressuscitar amb el temps el negoci de proximitat. «No llegirem gaire sobre això, però igual com després d’un incendi apareixen a poc a poc els brots verds, també passarà amb el comerç local», opina Cohen des de la Universitat de Colúmbia.