Ballar amb QR

Llegeixo en el programa de la festa major d’un poble a prop de Girona que «es prioritzarà la seguretat, sense perdre l’essència de la festa». D’entrada, cal felicitar l’ajuntament perquè és un dels pocs municipis que, aquest any, ha conservat les celebracions. Hi ha un ofici solemne a l'església, en honor de sant Antolí, hi ha sardanes i espectacles infantils i fins i tot un concurs de botifarra. Fantàstic. També hi ha balls, com ara un de la famosa orquestra Maribel, aquest divendres, i la celebèrrima sessió de tarda de diumenge, a càrrec de l’Orquestra Maravella. Aquesta vegada, el "ball del fanalet" s’ha substituït pel "ball del metro i mig", que és una variant que farà goig de veure.

Tenir al davant una agenda tan tradicional com aquesta m’ha emocionat de debò. Ara bé, les circumstàncies són les que són i per poder anar a ballar «cal inscripció prèvia a través de l’aplicatiu de la festa major». És a dir, diversió a hores convingudes. Una de les gràcies (i les essències) de la festa és l’espontaneïtat, la improvisació. «Potser hi passarem», deies, i potser hi passaves. O potser no. Ara, serà com una cita al registre civil. Un ‘swing’ programat amb codi QR.