Convenció antiquada

El dia en què van depilar Frida Kahlo

Hi ha un acord social tan estricte com absurd segons el qual les dones no tenen pèl sota el nas i, en cas de tenir-lo, s'ha de retirar

1
Es llegeix en minuts
barbie-frida-kahlo

barbie-frida-kahlo

Pel 8 de març de 2018, Mattel va estrenar la línia de Barbies 'Inspiring women', amb nines que homenatgen dones pioneres de la història d’arreu del món. Una col·lecció plena de compromís (i ganes de vendre) amb una lliçó per a les nenes: poden arribar a ser tot allò que es proposin, sempre i quan tinguin les faccions tan occidentalitzades com es pugui i comptin amb l’índex de massa corporal d’un anacard. En aquesta galeria de referents passats pel sedàs estètic Barbie hi trobem emblemes com Amelia Earhart, Rosa Parks i Frida Kahlo, entre d’altres.

Centrem-nos en la nina de la pintora mexicana: es fa difícil pensar com s’hauria pogut cagar més en tot allò que representa. Comercialitzar una Barbie d’una cèlebre militant comunista ja són molts punts, però seguim sumant: els ulls aclarits, vestimenta (pel que diuen) inexacta, l’entrecella reduïda a insinuació i el bigoti totalment esborrat. Per acabar d’adobar el festival de greuges, la família de l’artista es va queixar per aquesta reproducció esbiaixada i perquè no havien donat cap tipus d’autorització.

Si ni Frida Kahlo (geni, admirada i ja difunta) té dret al seu bigoti icònic, sospito que la resta ja podem anar esperant. Hi ha un acord social tan estricte com absurd segons el qual les dones no tenen pèl sota el nas. En cas de tenir-lo, és ben prioritari retirar-lo immediatament. Avui dia, el pèl de les aixelles i les cames tenen una acceptació relativa que el del bigoti enveja.

Notícies relacionades

Quan em va aparèixer jo vaig fer el que tocava: extreure’l de manera obedient i periòdica amb cera calenta, decolorar-lo, arrencar-me’l amb pinces. I un bon dia el vaig deixar en pau. Si us soc sincera, no m’agrada veure-me’l, però encara m’agrada menys negar-lo. Retirar els pèls a mesura que van sortint és una feina invisible que no té cap premi, només un no-càstig. I costa diners, temps, planificació mental i vergonya.

Les dones tenim pèls, i algunes tenen barba (no pregunteu a Mattel sobre aquest tema, millor mireu el perfil @sombarbarie). El dia que acceptem això serà el dia en què cadascuna podrà fer realment el que vulgui.