La Diada de la pandèmia

Amb l’excepcionalitat imposada per la Covid-19, els pobles i ciutats de Catalunya es disposen a reprendre l’activitat després de la tradicional aturada d’estiu, que en aquesta ocasió ha transcorregut plena d’incògnites pendents de resolució, seguint sent la més transcendent la ja imminent reobertura de les escoles. Per aquestes dates Catalunya també es prepara per reprendre el pols polític després dels inevitables serials de l’estiu, amb el tret de sortida que marca la Diada i que aquest any arriba amb aires preelectorals. Una festivitat que, des del començament del procés el 2012, ha anat abandonant el seu caràcter inclusiu per convertir-se, amb la complicitat i lideratge dels dirigents independentistes, en el termòmetre que marcava la temperatura política del sobiranisme.

Però la Diada, més enllà de la voluntat d’apropiació de l’independentisme, polític i social, continua sent la festa de tots els catalans, pensin com pensin. Aquest hauria de ser sempre el primer objectiu de la celebració i està bé recordar-ho. Tot i que és cert que en aquesta ocasió la pandèmia obliga que les consideracions sanitàries se situïn, en l’ordre de prioritats, per sobre de les polítiques. Ho demostra el fet que aquesta serà la primera vegada en què no s’organitzaran actes institucionals presencials. Així ho aconsella la situació sanitària a Catalunya i el Govern ha fet bé entenent l’excepcionalitat del moment, que obliga a la màxima precaució, particularment entre els responsables institucionals, quan en paral·lel s’estan exigint sacrificis als ciutadans com el de renunciar a celebrar trobades socials amb més de 10 persones.

També fa bé el Govern respectant el dret de manifestació i, alhora, exigir també que es tinguin en compte les mesures de seguretat d’obligat compliment que imposa la situació pandèmica que vivim. Malgrat les crítiques de l’oposició, particularment de Cs, el dret de manifestació no es pot restringir així com així. La pandèmia no es pot utilitzar per suspendre, tret d’extrema necessitat i justificació, els drets fonamentals dels ciutadans. I aquest és el cas del dret de manifestació. 

El Govern sí que té, en canvi, l’obligació de forçar els organitzadors de totes les convocatòries, amb especial atenció a les que reuniran un nombre més gran d’assistents –les promogudes per l’ANC, amb la col·laboració d’Òmnium i l’AMI–, a preveure les mesures de seguretat que la situació requereix i fer tot el possible perquè es compleixin al peu de la lletra. L’Executiu també haurà d’actuar sense contemplacions si, arribat el cas, els manifestants actuen amb una irresponsabilitat que, sent sempre censurable, ho és molt més en el moment actual, en què el mateix Govern ha reconegut que Catalunya es juga en les pròximes tres setmanes el futur sanitari de la tardor. No tenim cap dubte que el civisme s’imposarà i que tothom sabrà estar a l’altura de les circumstàncies que la Diada 2020 ens exigeix a tots.