GESTIÓ EMOCIONAL DE LA PANDÈMIA

No tot anirà bé

El "tot anirà bé" representa la fantasia de la individualitat que pensa que no és important fer-nos càrrec junts del que vindrà perquè ho farà algú altre

1
Es llegeix en minuts
No tot anirà bé

Jo no sé si ens tornaran a confinar, el que sí que sé és que no vull tornar a veure multiplicat per tot el missatge "tot anirà bé". No vull perquè el trobo fals, postís i fantasiós. No tot anirà bé, de fet no hi està anant, però l'imperatiu social de ser feliços i cercar la part bona de tot amb què ens han bombardejat sembla que ha tingut algun efecte. Jo reconec que la petita esperança que albergava en que la covid-19 serviria perquè aprenguéssim alguna cosa en relació a les desigualtats que ens rodegen ja l'he aparcada a un pàrquing de les afores.

Notícies relacionades

La pandèmia, a banda dels efectes que tots ja sabem o intuïm, també tendrà els seus efectes emocionals. I aquí és on em ve al cap Almudena Hernando, arqueòloga i autora de l'assaig 'La fantasía de la individualidad' (Traficantes de Sueños, 2018). A banda de brindar-nos una nova mirada interessantíssima sobre els processos històrics que han configurat les desigualtats entre homes i dones i la construcció del subjecte modern, ens fa endinsar-nos en l'aventura de descobrir que la individualitat masculina està basada en una fantasia, en una idea falsa: que pot existir un individu autònom de la comunitat i una raó separada de l'emoció. Aquestes conviccions, que inunden el nostre sistema econòmic i patriarcal, fan que la majoria d'homes neguin les emocions, els vincles (i la seva importància) i els deleguin a les dones, sostenidores històriques d'aquestes esferes.

El "tot anirà bé", per mi, representa la fantasia de la individualitat que pensa que no és important fer-nos càrrec junts del que vendrà perquè ho farà qualcú altre, que no és important imaginar nous escenaris per tothom perquè ho arreglarà la mà invisible, que no és important sentir, que tot està bé si produïm i consumim. Vull reivindicar les paraules d'Hernando quan diu que només sentint-la, la vida pot ser pensada (i transformada, afegeixo jo). Que és sentir, el que dona sentit. I crec que si tots en fóssim conscients, potser la gestió emocional i vital d'aquesta pandèmia no seria un campi qui pugui i s'assemblaria més a un anar junts de la mà.