Tornada a l'escola: ningú sap res

Falten poques setmanes perquè comenci l’escola i ningú sap res, com diu el fabulós programa de la SER amb què Andreu Buenafuente i Berto Romero ens fan riure cada dissabte (impagable el seu esforç humorístic en les duríssimes setmanes del confinament). Angoixa pensar que els centres no obriran les portes. Angoixa pensar que obriran. Angoixa pensar que tancaran als 15 dies. Angoixa pensar que, a la ruleta de la Covid-19, et tocaran a tu les paperetes.

Molts pares i mares clamen al cel i asseguren que els nens i els joves han fet vida normal aquest estiu: amics, platja, restaurants, botigues... Però hi ha famílies que han estat ficades en una bombolla, amb zero relacions socials. I aquestes famílies són ara les que estan més espantades. Amb raó. No hi ha prou capses de Lexatin per calmar l’angoixa de l’ànim.

Aquest estiu hem vist comiats de solter, casaments, barbacoes,  reunions familiars, ‘botellons’ I tot de valent. «Tenim dret», és el seu mantra. Dret a casar-te amb 200 convidats, dret a fer un petó al teu cosí tercer, dret a no portar la mascareta, dret a disfrutar de l’estiu, dret a riure’t d’un virus. 

L’error de base va ser dir-ne nova normalitat. Hem jugat a tornar a la vida. Però en una pandèmia no es pot fer vida normal. I qui no ho entengui té un greu problema.

En realitat, el problema el tenim tots. Això no és una qüestió de conciliar (que també). Està en joc la formació de milions d’estudiants. I està en joc la salut –física, mental i econòmica– d’un país. Si caus tu caiem tots, com els bombers de pel·lícula ‘Llamaradas’ (Ron Howard, 1991).

Envair els parcs

Si les terrasses han pogut ampliar el seu espai fins a l’infinit ¿per què els ajuntaments i les comunitats no van traçar al juliol un pla perquè les escoles poguessin envair parcs, jardins i places? La idea la va apuntar a les pàgines d’‘El País’ José Luis Jiménez, professor de Química a la Universitat de Colorado Boulder i investigador de ciències ambientals. Complicat, sí. ¿Més o menys complicat que perdre un altre curs escolar?

Obrir una escola és infinitament més difícil que obrir una botiga. D’acord. Però l’OMS ja ho ha advertit: Si s’obre la societat hem d’obrir l’escola.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

¿Per què no s’ha contractat les ments més brillants d’aquest país per traçar un pla educatiu? ¿Per què tot és una batalla política? ¿Per què els  professors s’han hagut de reinventar i començar a buscar forats a les seves escoles i instituts per situar els nanos? ¿Per què es van passar tot juliol posant als passadissos adhesius amb fletxes sense cap directriu sanitària que els orientés? ¿Per què els ajuntaments no cedeixen poliesportius públics a les escoles? ¿Per què no es contracta hordes de docents extres? ¿Per què no es canvia la llei perquè s’abaixin les ràtios i hi hagi menys alumnes a les aules? ¿On són els 2.000 milions del fons públic anti-Covid que el Govern va entregar a les autonomies per a l’educació?

El pla a Tulsa

A Tulsa (Oklahoma, EUA) totes les escoles públiques han començat el curs de forma ‘online’. Al novembre hi haurà una aturada, i en funció de l’evolució del coronavirus, es decidirà si tornen les classes presencials. En cas que sigui així, alguns grups d’estudiants (escollits per cognom) aniran a classe els dilluns i els dimarts. Els dimecres ningú anirà a l’escola. Serà el dia de desinfecció de les aules. Els dijous i els divendres hi aniran els altres grups. Als pares i les mares els han preguntat si volen mantenir l’educació virtual fins al desembre. És un pla complicat. Però és un pla.