La concertada catalana, la més cara i menys finançada

Amb una quota mitjana de 1.696 euros per alumne i any, Catalunya és la comunitat on l’escola concertada (finançada amb fons públics, però de titularitat privada) és més cara, segons un informe d’EsadeEcPol. A Catalunya la segueixen Madrid (1.156 euros per alumne i any) i el País Basc (959 euros per alumne i any) com els territoris on les famílies paguen més per la concertada. No obstant, la xifra baixa fins als 597 euros per alumne i any al País Valencià i als 453 euros a Andalusia.

La quota mitjana a Espanya es troba entre els 680 i els 860 euros per alumne i any. No obstant això, els investigadors d’EsadeEcPol destaquen que l’escola concertada és un sector "més divers que monolític, tant des del punt de vista territorial (cada autonomia té un model) com des del punt de vista dels mateixos centres i de les raons per les quals decideixen cobrar unes quotes.

Elaborat pel director adjunt i responsable d’Educació d’EsadeEcPol, Lucas Gortazar; l’economista Ángel Martínez i el professor universitari Xavier Bonal, l’estudi posa de manifest que hi ha un 13% de l’alumnat de la concertada que no paga quotes, mentre que un 18% porta a terme una contribució econòmica molt baixa (menys de 20 euros al mes per alumne). Per una altra banda, en canvi, el 10% dels alumnes de la concertada assumeix el 45% de la despesa total.

Catalunya, Madrid i el País Basc concentren la major part de les quotes (70% sobre el total) que paguen les famílies per l’educació concertada, un sistema educatiu que inclou des d’infantil fins a secundària (3 a 16 anys) i que és vigent des dels anys 80. En l’actualitat, tot i que amb un repartiment desigual, aquests centres d’educació acaparen al 30% de l’alumnat, mentre que la xarxa pública n’absorbeix el 67% i amb prou feines un 4% està matriculat en centres privats autofinançats.

L’escola concertada, en teoria i per llei, hauria de ser gratuïta per a les famílies. A la pràctica no ho és per tres motius. El primer és el finançament públic insuficient, de manera que, el que les administracions no cobreixen, ho complementen les famílies. L’altre motiu per cobrar quotes és la prestació de serveis addicionals que, en el fons, també exerceixen de barreres d’accés. L’escola pública assumeix més del doble de l’alumnat d’origen migrant del que li correspondria i també té a les seves aules una proporció més elevada d’alumnat amb necessitats de suport educatiu.

Infrafinançament

Les diferències de finançament entre comunitats són un dels factors que expliquen la diferència de preus. Segons assenyala la Federació Escola Cristiana de Catalunya, Catalunya és l’autonomia on els centres concertats estan més infrafinançats. "Un 50% d’aquestes escoles estan en el terç més baix de finançament i un 20% en el segon terç, lluny del que passa a Euskadi, que se situa en el 6% i l’11% respectivament, i de Madrid, que té el 28% en els dos casos", apunten. Un informe de la Sindicatura de Greuges de Catalunya situava el dèficit per plaça en els 1.500 euros en educació infantil i primària i en els 1.800 per a secundària.

Segons els autors de l’informe, Catalunya mostra un finançament de la xarxa concertada polaritzada: centres molt ben finançats des de les administracions públiques i centres mal finançats. Al contrari del que passa en altres territoris, a Catalunya, pràcticament totes les escoles concertades cobren quotes, independentment del nivell de finançament públic.

Només existeixen centres concertats a Catalunya que no cobren quotes (menys d’un 6%), mentre que aproximadament la meitat ho fan per compensar una situació d’infrafinançament públic, que vol dir que reben per part de les administracions menys de 200 euros per alumne i any. Entre un 25% i un 33% de les escoles concertades catalanes cobren mensualitats per obtenir nivells de distinció o per aconseguir un benefici econòmic. Aquest percentatge és bastant superior al de la mitjana espanyola (15%). Mentrestant, el grup de centres que no està infrafinançat i que cobra quotes per ampliar serveis educatius és minoritari: el 15%, davant el 30% de la mitjana espanyola.

Notícies relacionades

¿Què és la febre hemorràgica?

Els menús de migdia a BCN van pujar el 8,3% el 2023

Falta d’incentius

Els investigadors d’EsadeEcPol asseguren que "no convé aplicar una política educativa de talla única" a tota l’escola concertada. Segons la seva opinió, el sistema educatiu ha arribat a un equilibri "molt estable" i que hi ha pocs incentius per canviar la situació. "L’existència de la xarxa concertada redueix la pressió sobre la despesa pública de les administracions, facilita un sistema de selecció social per a les famílies de més renda a canvi d’un copagament i garanteix una demanda àmplia que assegura la continuïtat del sector concertat", addueixen.