Molt recorregut per endavant

Ja podrien, els equips directius dels grans museus, haver-s'hi esforçat una mica més. O moltíssim més. Hi ha, en teoria, capacitat perquè les visites virtuals programables proporcionin noves experiències multisensorials que vagin més enllà de les presencials. Potser és que, presoners de les estadístiques sobre el nombre de visitants, els responsables dels grans contenidors del llegat universal veuen en el matrimoni entre el videoart i les obres mestres una competència que podria desbaratar la concepció clàssica del museu i desvirtuar alhora la relació, el diàleg, la personalíssima entrevista entre l’artista i el receptor que de veritat l'assaboreix.

En aquest últim punt tenen raó. A la immensa majoria del públic li passa com als espectadors, en aquest cas d’elit, que Proust desqualifica quan observa que els comentaris banals no tenen cap altra funció que dissimular el seu avorriment. Insistim en el que tots sabem i molts encara fingeixen ignorar que, en matèria d’art, com en la dels llamps, tots són els cridats pel seu fulgor i pocs els tocats, si pel llamp en desgràcia si per l’art en gràcia. Per aquests darrers, realment escassos, les visites virtuals es revelen com un bon auxiliar de la memòria, a sobre gratuït, millor que els clàssics i caríssims llibres de reproduccions. Poder ampliar tant com vulguem el detall, posem per cas d’una escena de la lluita entre els homes i els centaures dels marbres del Partenó, afegeix una dimensió nova, instructiva, interessant, fins i tot reveladora que ni moltes hores al Museu Britànic pot proporcionar. Llàstima, és clar, que el públic potencialment interessat sigui tan reduït.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Les eines basades en el Street View, les que permeten deambular per un museu amb un dit al ratolí i aturar-se on convingui, són sens dubte, amb pandèmia o sense ella, més que un entreteniment singular, un recordatori o una anticipació planificadora d’excel·lència. Ben segur que han vingut per quedar-se, de manera que els museus que encara no l'ofereixin ja cal que s'afanyin. Descartada per aberrant la idea que un ésser humà pugui assimilar ni una centèsima part del contingut d’un museu en un dia, i desqualificats els que pensen que amb una vegada d’haver anat al Met o al Louvre ja ho tenen tot vist, les visites virtuals podrien servir, tot i que no ho facilitin, perquè cadascú seleccioni les obres, no més d’una dotzena per dia, que de veritat li agradaria incorporar al seu bagatge íntim, o per ajudar-lo a posteriori a integrar-les al seu univers estètic.

Ara bé, més enllà i no només per als amants superficials de les icones, les possibilitats de la realitat virtual i de la creativitat que propicia són gairebé infinites. Al Poblenou de Barcelona, les exposicions de l’Ideal, tot i que presencials, obren la porta i la ment als que vulguin imaginar com de suggeridores, entretingudes, emocionants, massives i competitives podrien ser les recreacions de les obres mestres encarregades a artistes o artesans del present amb capacitat de reinterpretar-les al gust i les mirades del nostre temps.