La guerra freda virtual de Trump

L’estratègia de pressió amb caires proteccionistes dels Estats Units contra empreses tecnològiques xineses s’intensifica a mesura que s’aproximen les eleccions presidencials. Tot i que la raó de fons de les restriccions i els vetos a gegants asiàtics com Huawei, ZTE i TikTok és evitar que la Xina aconsegueixi les regnes del mercat tecnològic mundial, aquesta guerra freda virtual atiada per Donald Trump és alhora un argument en la seva campanya per la reelecció. El president coneix bé els beneficis de focalitzar les crítiques contra un enemic en un discurs d’influència fàcil entre els electors i la Xina compleix perfectament aquesta funció, ja sigui presentant-la com la propagadora mundial de la Covid-19 o acusant-la d’espionatge.

L’ús que fan els governs i les empreses de les dades requereix màximes precaucions pels riscos que comporta. És bo vigilar que la informació no sigui utilitzada amb finalitats indegudes. Però el rigor no pot cedir a les sospites. A Trump li importa ben poc que no hi hagi cap evidència que les empreses xineses sota el focus de la Casa Blanca estiguin cedint informació sensible al Govern de Xi Jinping. La mera suposició que sigui possible serveix al president per considerar-les una amenaça per a la seguretat nacional, una acusació molt greu que justifica mesures com prohibir que facin negocis amb els Estats Units. Al pressionar els seus aliats perquè actuïn d’aquesta manera, Washington demostra que el que busca és aïllar tecnològicament la Xina, cosa que podria derivar en una mena de teló d’acer virtual amb dos bàndols alineats al voltant de les dues potències. En un entorn globalitzat, els efectes d’aquesta divisió són difícils de calibrar.

Una de les exigències dels EUA a TikTok per continuar operant al seu territori és que vengui el seu negoci nord-americà –on té 100 milions d’usuaris– a una empresa nord-americana. Que Trump vegi amb bons ulls que el possible comprador, en lloc de Microsof, que també ha mostrat la seva disposició a comprar l’’app’, sigui Oracle, empresa el fundador de la qual és un conegut donant del magnat republicà, és només un exemple de fins a quin punt s’entremesclen els interessos geopolítics, econòmics i electoralistes en aquesta batalla. 

Els interessos geopolítics són igual d’evidents en el cas de Huawei, líder indiscutible del 5G. Aquesta tecnologia representa un avenç enorme en les comunicacions mòbils i una posició dominant en aquest mercat pot representar una situació avantatjosa en l’àmbit econòmic, polític i fins i tot militar. És lògic que Washington intenti evitar que aquest poder caigui a mans xineses –Europa també prefereix potenciar les empreses europees–, però fer-ho a través d’acusacions d’espionatge sense tenir-ne proves causa desconcert en el mercat global. Alibaba i Baidu es perfilen com les pròximes empreses xineses en la diana de Trump. És qüestió de temps que Pequín respongui a l’ofensiva amb accions de represàlia i agreugi la guerra freda del segle XXI.