22 set 2020

Anar al contingut

Editorial

Un silenci massa prolongat

Tardar dues setmanes a confirmar la seva presència als EAU no és un bon inici per a l'exercici de transparència que hauria d'assumir el rei emèrit

firma editorial català

El Periódico

Un silenci massa prolongat

PATRICIA DE MELO MOREIRA

El 4 d’agost passat, en aquestes mateixa secció, es reconeixia l’aportació de Joan Carles I a l’adveniment de la democràcia a Espanya al mateix temps que s’advertia que la forma en què va comunicar la seva decisió d’abandonar Espanya no contribuïa a l’objectiu que explicitava com a motiu de la seva decisió, el de preservar el prestigi de la monarquia i «facilitar l’exercici de les seves funcions» al seu successor com a cap d’Estat. Si sortir de la Zarzuela i posar-se sense cap tipus d’ambigüitat a disposició de la justícia eren passos obligats després de l’obertura d’investigacions per part de la justícia suïssa per un presumpte cobrament de comissions en la construcció de l’AVE a la Meca, fer-ho amb rumb desconegut aconseguia just el contrari del que transmetia en el missatge dirigit al seu fill que va difondre la casa reial. 

Que hagin transcorregut dues setmanes fins que el mateix monarca emèrit hagi considerat oportú comunicar que des del 3 d’agost és a Abu Dhabi, als Emirats Àrabs Units, empitjora encara més totes aquestes circumstàncies. L’acord que fos el mateix Joan Carles I qui comuniqués la seva destinació després d’un desterrament instat per la Zarzuela i la Moncloa, i el seu retard a fer-ho, deixant que en els primers dies després de la seva sortida a Espanya s’escampés la confusió, ha deixat en una situació de menyspreu l’actual monarca i el president del Govern, coneixedors forçosos del seu destí i arrossegats per tant a compartir una falta de transparència absolutament inoportuna. Tampoc ha sigut el millor dels serveis a la institució de la direcció de l’Estat que un dia va ostentar i que hauria de continuar contribuint a sostenir la destinació triada després de la seva sortida d’Espanya. Els Emirats Àrabs Units són un règim massa pròxim a l’origen de les transaccions econòmiques per les quals està sent investigat. I amb tractat d’extradició amb Espanya, però no amb Suïssa.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

A Espanya, el rei emèrit no està subjecte a cap procés judicial en marxa que comprometi la seva llibertat de moviments. Si les investigacions de la fiscalia del Tribunal Suprem progressessin fins al punt d’establir la possible existència de delictes perseguibles per blanqueig de capitals i frau a Hisenda, i un jutge d’instrucció de la Sala Segona del TS el cités a declarar, és inimaginable cap altra hipòtesi que la de veure’l complir el seu compromís de posar-se a disposició de la justícia espanyola. Però tot i que aquesta possibilitat no estigués explícitament contemplada en la nota explicativa que va difondre el seu advocat personal, tampoc seria sostenible que no ho fes si la petició arribés per part de la justícia suïssa.

No és el moment, en les difícils circumstàncies per les quals està travessant el país, de desprestigiar les institucions. Les propostes del Govern d’acotar la inviolabilitat de la figura del monarca i les decisions del Rei de desmarcar-se dels fets que pot haver protagonitzat el seu pare van en la direcció d’augmentar l’exigència en el control de la institució, cosa que contribueix a la seva legitimació. Les actituds del rei que va abdicar el 2014 també ho haurien de fer.