¿Ruptura entre Sánchez i Podem?

Dilluns, una enquesta d’‘El Mundo’ posava llenya sobre la crisi de la primera setmana d’agost –la marxa d’Espanya de Joan Carles I– afirmant que el 42% dels espanyols creuen que hi ha una campanya orquestrada dels aliats del PSOE per fer caure la monarquia. I que el 54% opina que Podem hauria de sortir del Govern. No és només la dreta, opinen el mateix el 41% dels que voten socialista.

És sabut que la coalició amb Iglesias –que Pedro Sánchez no volia i per això es van repetir les eleccions al novembre– genera inquietud i no només en sectors conservadors o en el món econòmic. Però ¿quina credibilitat té l’enquesta de Sigma Dos per a ‘El Mundo’? La comparo amb la de l’últim CIS, el del mes de juliol. ¡Compte!, els dos sondejos donen a Sánchez una nota del 4,9; a Inés Arrimadas, un 4,1, i a Iglesias i Casado, un 3,6. Curiós.

No, no és una dada a menystenir, tot i que vingui d’un diari amb bons professionals però amb una línia editorial molt escorada. A més, els xocs en el Govern i els problemes de Podem són públics i notoris. ¿Poden aquestes turbulències d’agost liquidar la coalició PSOE-Podem després de només vuit mesos de vida?

Una tardor complicada

Sí, però... Poden per diverses raons. Perquè la pandèmia –i els actuals rebrots que auguren una tardor complicada– són poc compatibles amb gran part del programa pactat. I perquè el Govern no podrà subsistir sense Pressupostos i, donat el desgavell preelectoral català, seria un miracle que ERC plantés cara a Carles Puigdemont i votés amb el PSOE. El recolzament de Cs serà, doncs, matemàticament imprescindible. I no només matemàticament. El pla de recuperació europeu exigeix molt pragmatisme. ¿Podrà Iglesias entendre’l i assumir-lo?

Seguim, ¿és possible un Govern en el qual el president sostingui –amb fermesa i risc de no agradar a part dels seus electors– que en moments de gran incertesa la solidesa de les institucions (la monarquia) és mes necessària que mai, i en què el vicepresident impulsa la protesta antimonàrquica i un referèndum –un altre més– sobre monarquia o república? ¡Uf!

A més, que alcaldes de Podem, com Ada Colau, hagin adoptat la mateixa posició que Casado, i cert fonamentalisme municipalista, en l’oposició radical al pla de la ministra d’Hisenda que l’Estat pugui apuntar-se, per lluir menys dèficit públic, els 15.000 milions de romanents municipals (a canvi de contrapartides) indica nul·la sintonia. El pla de Montero és discutible i està mal explicat (cosa habitual) però que Podem i el PP s’oposin amb arguments similars (i avariats) indica que alguna cosa fa olor de podrit al Consell de Ministres. 

Afegim la causa oberta contra Podem en un jutjat de Madrid després de la denúncia de ni més ni menys que un antic advocat de la formació, Juan Manuel Calvente. La dreta anirà a degollament contra Iglesias, que és evident que està generant massa sospites.

Minut i resultat: existeixen tots els ingredients perquè Podem abandoni el Govern acusant el PSOE de trair-los pactant amb els Borbons i la dreta. O que Sánchez, cansat de les inconsistències d’una formació poc governamental, decideixi liquidar un pacte ambigu que no l’afavoreix davant sectors rellevants per superar la crisi i que no és homologable amb els de cap govern europeu. Excepte Itàlia si creiem que hi ha similituds entre Podem i el Moviment Cinc Estrelles.

Però la ruptura pot tardar a consumar-se. Primer perquè Iglesias està feble i la marxa del Govern podria danyar-lo més. ¿Es pot Iglesias empassar sobre el fons –la monarquia i el pacte pressupostari amb Cs– a canvi d’algunes llicències verbals per rentar una mica la seva imatge davant el món radical?

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

D’altra banda, si trenca amb Podem, Sánchez es quedaria amb els seus 120 diputats davant els 155 que té ara amb Iglesias. Si pacta amb Cs (a l’abril, abans de la ‘genialitat’ d’Albert Rivera, haurien sumat majoria absoluta), es queda amb 130 i sense cap possibilitat de majoria parlamentària. Equació impossible, llevat  alguna entesa amb el PP. Sánchez la rebutja perquè creu –no sense raons– que l’únic objectiu de Casado (amb l’ombra de José María Aznar a darrere) és desnonar-lo de la moncloa.

¿Hi haurà crisi de Govern i sortida de Podem? Potser, però no és segur. Si no n’hi ha, Espanya es quedarà amb un Govern en ple atac de nervis que s’entén per a poc més que compartir el poder. En tot cas, Sánchez necessitarà Cs per aprovar els Pressupostos. Aquesta serà l’hora de la veritat. Llevat que la delicada situació de la monarquia acabi per precipitar-ho tot.