20 set 2020

Anar al contingut

EL RIDÍCUL ANUNCIAT

Sisplau, marxin, senyors (tots)

POOL

Sisplau, marxin, senyors (tots)

Emilio Pérez de Rozas

Alemanya té això. Fins i tot el futbol té això. Fins i tot el Bayern de Munic representa tot això i més. Van fer bé en fer-se un fart de riure’s de nosaltres (fins i tot de Leo Messi) els dies previs. El futbol, ahir a la nit, sí que va ser un esport just. Sí que va ser aquest esport en el que juguen dos equips i guanyen els alemanys. I, de veritat, no van guanyar per més perquè no van voler.

Però, el que és el futbol, sovint, (¿oi Atalanta?) l’esport més injust del món, ahir a la nit es va convertir en un tribunal de justícia (esportiva) i, per sort, el judici va ser sense públic, això sí, amb cinc, sis o set milions de culers apagant la televisió a les 21.31, ja amb 1-4 al marcador.

Per sort (o per riure), l’espectacle d’ahir a la nit (¡compte! que el Barça va poder posar-se 2-1 en el minut 10, quan Neuer va aturar-ne una a Suárez i Messi va xutar al pal, amb 1-1 al marcador), a la llotja hi havia tots els que han de decidir què serà del Barça a partir d’avui mateix: Josep María Bartomeu, Óscar Grau, Eric Abidal i Ramon Planes.

Tots al carrer, sisplau

Potser la primera decisió que haurien de prendre, ahir a la nit mateix; d’acord, avui, que és festa; bé, demà, vinga; si volen dilluns, però hi ha una frase massa catalana com per no esmentar-la: ‘foc nou’. Vinga, que deixin ja d’enganyar-nos, que ni tan sols renunciant al 4-3-3 i plantejant el partit ‘amarrategui’ (¡i pensar que van acomiadar Ernesto Valverde per això!), hi va haver una sola opció, no de guanyar, ni tan sols ficar-se en el partit.

Els culers ja tenen una altra ciutat per recordar: Lisboa. Diuen que la ciutat de la llum. Vinga, millor encara, va ser Lisboa qui va il·luminar l’autèntica realitat del que és el Barça (futbolísticament parlant, sisplau, el ‘mes que un club’ és molt gran, tremend, únic, estimat, representatiu, enorme, massa com perquè un altre ridícul ho taqui). Lisboa... Liverpool, Roma, Torí, París. Fa massa mal, però allò d’ahir a la nit va ser feridor i massa significatiu com per no utilitzar la derrota, la golejada, el ridícul, com a retrat i pel·lícula del que ha sigut la temporada: humiliant per als barcelonistes.

Ens han enganyat molt

Vist el d’ahir a la nit, resulta summament ofensiu per als aficionats blaugranes, socis i seguidors de tot el món, les paraules, els discursos, les excuses, que des de ‘Barto’ a Arturo Vidal, que va dir que el Bayern era Alemanya, sí, però que el Barça és el millor equip del món», s’han dit durant els últims mesos mentre l’equip s’anava apagant, perdent la Lliga i somiant amb alguna cosa que, tots ells, que saben més de futbol que nosaltres, sabien que era impossible: guanyar la Champions.

‘Foc nou’ és una sentència massa catalana com per no fer-li cas des d’avui mateix. I, a més, l’única manera d’afrontar un altre desastre històric. Ni el simpàtic ‘Barto’ ni l’home que parlava amb les vaques mereixen més crèdit. I si Leo Messi vol quedar-se un o dos anys més, que es quedi. Altrament, més raó per a ‘foc nou’ i començar de zero. Perdó des d’aquest 2-8 tan nociu (doblet de Coutinho inclòs, ¡quines paradoxes té la vida!).

Temes: Barça