22 set 2020

Anar al contingut

EDITORIAL

Coronavirus: restriccions i acords

Relaxar la distància social durant l'estiu ha tingut un cost superior a l'esperat, i s'imposa la responsabilitat per salvar la tardor

Coronavirus: restriccions i acords

El virus avança de nou. Les restriccions l’acompanyen. I també –única notícia positiva– la capacitat d’arribar a acords entre les diferents administracions. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, va anunciar ahir noves mesures per lluitar contra la Covid-19. Totes s’implantaran en el conjunt del territori espanyol, han sigut acordades per unanimitat en la conferència sectorial amb les autonomies i queda oberta la porta que cada comunitat apliqui restriccions més dures en cas de necessitat. Un pas per valorar en direcció al que Pedro Sánchez va definir com a model de cogovernança, que no és més que l’aplicació lleial per totes les parts del model competencial que caracteritza un Estat compost. 

Fre als ‘botellons’; prohibició de fumar en espais públics llevat que es pugui assegurar la distància mínima; tancament de discoteques, sales de balls i bars de copes; reforç en hostaleria i restauració per garantir la distància interpersonal d’1,5 metres, tant en taules com a les barres; horari de tancament de restaurants i bars a la una de la matinada (amb un límit d’admissió des de les dotze de la nit); processos d’avaluació de risc per a esdeveniments multitudinaris i nous controls en centres sociosanitaris... A aquestes mesures se sumen recomanacions del Govern per limitar les trobades socials que haurien de ser interioritzades i seguides amb una actitud molt més responsable de la que molts han mostrat fins ara. 

Un conjunt de mesures que suposen un autèntic i dolorós bany de realitat. Els contagis estan creixent a un ritme alarmant i, sense necessitat d’estigmatitzar col·lectius genèricament, sembla indubtable que la relaxació que acompanya les activitats d’oci en període estival no és gens aliena a això. Aquest pas enrere allunya tota esperança d’una recuperació ràpida però és l’única possibilitat perquè a la tardor puguin reprendre’s activitats tan essencials com l’educació.

Sens dubte, les dificultats amb què s’han trobat les comunitats a l’agafar les regnes del control sanitari han suposat una cura d’humilitat. La situació és complicada: una gestió amb menys crispació i més acords serà més productiva i suportable.