22 set 2020

Anar al contingut

EDITORIAL

Podem i la transparència

Davant la investigació judicial de les finances del partit d'Iglesias s'hauria de respondre donant explicacions públiques

Podem i la transparència

El Partit Popular i Vox, aquest últim partit amb una implicació directa en la tramitació de la causa, han escollit com a instrument per atacar la presència de Podem en el Govern, i per tant la mateixa viabilitat parlamentària de l’Executiu, la investigació contra Podem i tres càrrecs del partit després de les denúncies de l’exadvocat de la formació, José Manuel Calvente. Després de ser acomiadat el mes de desembre passat, Calvente va denunciar l’existència de despeses sense justificar en la comptabilitat de Podem i el pagament de sobresous. El jutge Juan José Escalonilla ha reclamat informació exhaustiva sobre les finances de l’organització i ha decidit imputar els dirigents assenyalats per possible malversació i administració deslleial.

El PP reclama la dimissió de Pablo Iglesias o la seva destitució immediata per Pedro Sánchez, i en cas que això no succeeixi consideraria corresponsable el president del Govern (els membres del qual han enviat el missatge que la solidesa de la coalició no perilla, però sense que el PSOE s’hagi prodigat a defensar Podem de les acusacions). Els populars argumenten que resulta contradictori que s’impulsés la moció de censura contra Mariano Rajoy però que en circumstàncies similars no s’assumeixin responsabilitats.

El cert és que les dues situacions no són en absolut equiparables. Les demandes de dimissió de Mariano Rajoy es van succeir després d’una successió d’investigacions, causes i condemnes que apuntaven a unes pràctiques generalitzades de finançament irregular del partit. I la moció de censura va arribar quan, amb una sentència sobre la taula, era inevitable concloure la responsabilitat política de Mariano Rajoy i sobre fets provats penalment.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Podem al·lega i afirma que la causa no és més que una investigació prospectiva, una pràctica penal indeguda que en realitat pretén indagar fets diferents dels denunciats: que el PP hagi utilitzat la sospita de «finançament irregular» podria apuntalar aquesta impressió. Els d’Iglesias s’escuden també apuntant a l’evident mobilització política i mediàtica dels qui veuen amb incomoditat la seva presència en el Govern.

Però la formació morada no pot respondre únicament desqualificant les intencions del denunciant, afirmant que no hi ha res a ocultar o encara menys guardant silenci com ha succeït després que el jutge hagi aprovat la imputació. Sense afegir-se al discurs exagerat del PP, Ciutadans ha fet una reclamació raonable, que Iglesias comparegui davant la Comissió de Qualitat Democràtica del Congrés per informar. Les exigències d’exemplaritat i combat radical contra les pràctiques il·legals o viciades en la política espanyola que Podem defensava també se les hauria d’aplicar coherentment a si mateix. En l’estat actual d’aquest cas el mínim que es pot esperar és el mateix que es va reclamar sense èxit des del minut u als responsables de les finances del Partit Popular: explicacions i transparència.