Pressions inadmissibles

El Parlament continua enredat en batalles simbòliques que aporten més desgast que brillantor. Divendres passat es va celebrar un ple extraordinari sobre la monarquia convocat per Quim Torra. Costa entendre-ho com alguna cosa més que una operació per desviar l’atenció sobre la mala gestió de la pandèmia i un instrument al servei del conflicte polític. L’acte va oferir al president una tribuna solemne per carregar contra el rei emèrit Joan Carles I, demanar l’abdicació del rei Felip VI i arremetre contra el Govern del PSOE i Unides Podem. Traduït en clau catalana, contra el PSC i comuns, tot i que l’escomesa està vivint un últim i lamentable capítol que inclou ERC entre els seus objectius: un enfrontament entre el Govern i la presidència i els funcionaris del Parlament.

La publicació en el ‘Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya’ de les resolucions del ple s’ha convertit en l’últim desacord. Per consell dels lletrats, es van retallar els punts que podien portar conseqüències penals. Davant la seva supressió, Torra va exigir al president del Parlament, Roger Torrent, la destitució del secretari general, Xavier Muro. Ni a Torra li correspon aquesta exigència ni és admissible pressionar des del Govern al Parlament (una actitud que qüestiona el principi de la separació de poders) i exigir als seus funcionaris que apliquin les decisions dels càrrecs electes independentment que s’ajustin a la llei (cosa que entra en oberta contradicció amb la idea de l’Estat de dret).

Hi ha motius per qüestionar la figura del rei emèrit, també per deliberar sobre el futur de la Corona o el paper que el Govern de Sánchez ha jugat en la marxa de Joan Carles I, però la qüestió mereix un debat lluny de la urgència, la gesticulació, l’utilitarisme i el partidisme amb què ha sigut abordat el ple mes d’agost. En un moment especialment difícil, amb un futur ple d’incertesa, un present per reconstruir i una imatge de Catalunya perjudicada per la mala gestió, no hi caben disputes simbòliques sense les travetes preelectorals que només denigren la institució i l’allunyen de les necessitats de la ciutadania. Avui, la gestió de la crisi sanitària i econòmica –la realitat– necessita tots els esforços.