És temps d'estabilitat

El Govern de coalició de PSOE i Unides Podem té vocació de perdurar i així ho proclamen els líders de les dues formacions, el president del Govern, Pedro Sánchez, i el vicepresident segon, Pablo Iglesias. No és aquesta, no obstant, la imatge que mostren quan en un assumpte de la rellevància institucional del desterrament de Joan Carles I manifesten amb tanta nitidesa les seves discrepàncies, sense que sembli importar-los transmetre la idea que existeixen grans tensions al si de l’Executiu. Ningú dubtava que el republicanisme és una de les essències del partit morat, ni segurament tampoc que els màxims dirigents del PSOE anaven a sortir en defensa del pacte constitucional, del qual són artífexs, incloent la Monarquia, però en aquest moment de greu emergència sanitària i econòmica, Espanya no es pot permetre tornar a la inestabilitat. I aquesta sensació d’inestabilitat és, lamentablement, la que estan traslladant a l’airejar desavinences governamentals.

Més enllà del secretisme que envolta l’operació sortida del rei emèrit i les preguntes que, per tant, es planteja la ciutadania sobre el seu nou lloc de residència i sobre com serà sufragat, han sigut les declaracions dels dirigents podemistes que, començant pel mateix Iglesias, han qualificat l’abandonament de «fugida indigna», les que han contribuït en gran manera a desacreditar una decisió en què van participar la Casa del Rei, la Presidència del Govern i el mateix Joan Carles de Borbó. La part socialista de l’Executiu treu ferro a aquestes discrepàncies i ratifica el dret de Podem a marcar perfil propi, però el cert és que en el seu pacte de coalició es va acordar que en els assumptes que els distanciaven, com la Monarquia i el conflicte català, seria el president qui marcaria la pauta i el vicepresident l’acataria. 

No ha ocorregut així en aquesta ocasió.  Sánchez ha deixat clar el seu recolzament i el del seu Govern a la sortida d’Espanya de Joan Carles de Borbó i, sobretot, s’ha implicat en la defensa de la Corona i del rei Felip VI. Ho va fer en la conferència de premsa que com a president del Govern va oferir dimarts passat, però també en la carta estival que com a secretari general del PSOE va remetre a la seva militància que instava a defensar «a les verdes i a les madures» la Constitució en tota la seva integritat, «una cosa que inclou la Monarquia», remarcava. I mentrestant, Iglesias, la ministra Irene Montero i el portaveu d’En Comú Podem, Jaume Asens, no han deixat de qüestionar la decisió adoptada pel rei emèrit i reclamar un referèndum per decidir sobre la forma d’Estat. Una posició que per legítima que sigui, que ho és, no sembla la més oportuna quan Espanya es troba sumida en una emergència sanitària, difícil de controlar, i una crisi econòmica i social, que requerirà durant molt temps totes les energies disponibles per ser superada amb èxit. No convé, per tant, malgastar la pólvora en salves, ni perdre de vista quines són en aquest moment les prioritats. No és aquest el temps de desprestigiar les institucions sinó de generar calma i estabilitat política, començant per la del mateix Govern. En el fons i en la forma.