El salvavides del Barça

La memòria és feble i, a més, l’impacte de la pandèmia ha fet que s’hagi diluït en una espècie de magma antic tota una sèrie d’episodis que eren en boca de tots a primers de març. En el cas del Barça, convé no oblidar certs detalls que ocorrien llavors i que ens parlaven d’una profunda crisi institucional, en el període final del mandat de Josep Maria Bartomeu: polèmica de Leo Messi amb Éric Abidal, per la substitució apressada d’Ernesto Valverde per Quique Setién; el conegut com ’Barçagate’, que es va saldar sense responsabilitats per al president però amb dubtes sobre la gestió; la polèmica sobre la rebaixa de sou dels jugadors, i la dimissió de sis directius del club.

En el moment de la represa de la competició, la crisi, lluny d’amainar, es va agreujar en el terreny esportiu. La debilitat dels blaugrana a la Lliga va permetre que el Madrid pràcticament es passegés fins a guanyar el campionat, les declaracions de pesos pesants de la plantilla van tirar més llenya a la divisió al vestidor i es van conèixer operacions tan estranyes com l’intercanvi entre Arthur i Pjanic amb la Juventus, sense oblidar el complicat moment econòmic de l’entitat, amb un descens notabilíssim dels ingressos i amb greus dificultats financeres.

Davant aquesta situació, la Champions es presentava com el salvavides de la temporada. Plantar-se a Lisboa per disputar la singular fase final d’aquest any era el mínim que podia exigir-se al Barça, fins i tot malgrat els dèficits futbolístics, de la mediocritat en el joc i de l’escassetat de la plantilla. Així ha sigut. Sense ostentacions, però atenent l’esperit de competitivitat que reclamava en la prèvia Messi, el Barça s’ha plantat en una ‘final a 8’ en la qual totes les possibilitats estan obertes. Tres partits a cara o creu que podrien desembocar en un títol que es percep com una taula de salvació inesperada. No se solucionarien tots els problemes de fons que pateix el club, però és evident que una Champions els deixaria momentàniament en segon pla. El camí no és senzill i és ple d’obstacles, però no seria la primera vegada que un equip debilitat s’alça amb l’‘orelluda’. Convé cordar-se el cinturó, perquè aquest agost promet nits emocionants.