DES DE L'HOSPITALET

A La Florida es veia venir

Aquí els estius ja eren calents i conflictius des de fa anys, i era obvi que la gent es tiraria al carrer després d'un confinament

1
Es llegeix en minuts
hospitaletok

hospitaletok

Després del Segrià, els primers rebrots importants de Catalunya van ser a la zona nord de L’Hospitalet. La pobra. Els rebrots van començar als barris més densos i diversos. "Complexos" en diuen ara. A la segona ciutat del país no li agrada reconèixer-ho però la meitat de la seva gent, més de 130.000 persones, viu en aquests barris "complexos". El 15 de juliol ens van reconfinar o semiconfinar i la frase "es veia venir" no va faltar a cap crònica. Amb aquella connotació de sospita i culpabilitat. Amb aquella maleïda connotació "d'aquesta gent ja se sap". 

És clar que es veia venir. Des de fa anys. Al meu barri-districte de La Florida-Les Planes som oficialment 47.500 persones en menys d’un kilòmetre quadrat. Només oficialment. La política de dificultar l’empadronament de l’ajuntament ha fet que en realitat no sapiguem quants som, i que ara sigui molt difícil controlar les cadenes de contagis. Som un macrobarri molt més saturat que Bombai: 23.989 habitants per kilòmetre quadrat a Bombai, 59.000 per aquí.  Vivim massa gent massa a prop. Hi cabem perquè compartim pisos petits i, sobretot, perquè no tenim espai públic, ni zones verdes, ni parcs ni res. I com tants barris de migrants, estem canviant la pell: 15.945 veïns hem nascut a Catalunya, 9.103 a altres comunitats autònomes i 22.457 a altres països. La barreja de mal urbanisme, alta densitat de població, diversitat, pobresa i oblit institucional és mal pla en general i, ara ho sabem, una condemna si arriba una pandèmia.

Notícies relacionades

Aquí els estius ja eren calents i conflictius des de fa anys, i es veia venir que la gent es tiraria al carrer després d’un confinament duríssim per a moltes famílies i molts nens i adolescents que han resistit sense espai, sense finestres ni balcons, sense aire ni sol. I es veia venir que ompliríem les terrasses perquè històricament, i davant la manca d’equipaments, són el nostre espai públicprivat preferit, i les patates braves el sopar oficial d’estiu, l’únic caprici assequible per a la majoria de la gent. Des de la terrassa del bar Manolo ja es veu venir que tindrem un hivern complicat. Però ara, volem respirar una mica.