IDEES
O art o catarsi
jmdiaz53713494 barcelona 10 06 2020 el museu nacional d art de catalunya m200803174551 /
Quan oposem art i entreteniment oblidem sovint una tercera necessitat bàsica universal: la catarsi, prèvia al descobriment, ni de lluny universal, de la roda de l’art. Perviuen encara a l’Amazònia, tot i que amenaçades per la dreta sense careta, tribus sense producció artística ni cap forma d’entreteniment, sexe sense barreres a part, que no sigui el ritual col·lectiu catàrtic més o menys hebdomadari, induït per substàncies estupefaents que només ells coneixen. Els sons ritmats, monòtons, i els moviments espasmòdics del cos completen la tríada que condueix indefectiblement a l’èxtasi compartit. Per a no pocs dels nostres joves i no tan joves una pàl·lida reminiscència de la saviesa paleolítica és imprescindible per compensar l’angoixa o la monotonia del viure. N’hi ha prou amb substituir o acompanyar la droga, tot i que sigui alcohol de garrafa, per la música amplificada. El sofisticat afany de bellesa d’uns quants no hauria de ser projectat sobre, per exemple, unes pintures rupestres amb exclusiu sentit invocatori.
Els museus no poden competir amb l’audiovisual ni amb el Shambhala, i menys amb el ‘botellon’
La crisi cultural de la pandèmia ha produït bastanta literatura innovadora, a càrrec de directors de museus d’art en carrera desencadenada per reinventar i transformar els seus establiments, com si no n’hi hagués prou amb la tasca de conservació i difusió. L’objectiu, entabanar els polítics que els nomenen amb falses promeses d’atraure més públic a base d’intensificar l’experiència de la visita.
No és necessari que s’hi esforcin. Als museus no hi ha catarsi col·lectiva. Els museus no poden competir amb l’audiovisual ni amb el Shambhala, i menys amb el ‘botellon’. Els museus no són espais idonis per a l’entreteniment ni propicien els rituals que condueixen al tast artificial del més enllà propi de la nostra espècie. Si porten les criatures en visites escolars és per inflar el nombre de visitants i per si algun adolescent queda tocat. Són pocs però la ferida dura sempre, perquè en qüestió d’art, al contrari que en la catarsi, els cridats són tots i molt, molt escassos els autoescollits.
