20 set 2020

Anar al contingut

Editorial

Dones sota un confinament tòxic

Els efectes de la tancada domèstica i l'aturada econòmica requereixen un enfocament particularen l'àmbit assistencial i laboral

Dones sota un confinament tòxic

Manu Mitru

Els confinaments decretats al seu dia per combatre l’expansió de la pandèmia i la violència domèstica van constituir i constitueixen «una barreja tòxica per a moltes famílies», segons un resum breu i precís de la situació de Melissa Alvarado, experta de l’ONU en la matèria. L’obligació ineludible de les víctimes de compartir el mateix sostre amb els seus victimaris ha multiplicat els casos de maltractaments sense que, fora d’això, arribessin gairebé mai a l’opinió pública les situacions impossibles viscudes entre quatre parets. De forma semblant, tot i que agreujada per la durada de la tancada, als episodis de convivència degradada que es registren durant les vacances al si de llars sotmeses a la lògica masclista, l’àmbit privat es va convertir massa vegades en un infern.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Si el 2019 van ser 243 milions les nenes i dones al món que van patir agressions sexuals i actes de violència de totes classes, a partir del moment en què es va generalitzar el confinament per trencar les xarxes de contagi es va multiplicar la vulnerabilitat de les víctimes, que van sumar a la pressió psicològica pròpia d’un enclaustrament forçós i a la incertesa derivada moltes vegades de la caiguda d’ingressos la presència constant dels seus agressors. Pot dir-se que, per a no poques dones, preservar-se del contagi de la Covid-19 va suposar contraure altres malalties morals, físiques i materials.

En vista de les dades de què disposa l’ONU sobre aquesta vulnerabilitat augmentada, de les circumstàncies excepcionals i de la debilitat específica d’innombrables famílies monoparentals que només compten amb els ingressos d’una dona, és fàcil deduir que l’erosió del pacte social i de convivència causat per la malaltia reclamen un tractament particular de protecció de les dones en els àmbits assistencial, econòmic i laboral. Es tracta d’una necessitat objectiva, tan ineludible com el confinament mateix, perquè les dificultats que afronten les víctimes per sobreposar-se a diferents formes de toxicitat tenen unes característiques concretes, diferents de les que han d’afrontar la resta de ciutadans, afectats només, i és molt, per la congelació de l’economia.