20 set 2020

Anar al contingut

Salut mental

La Rambla de Barcelona, completamente vacía, el 23 de abril, día de Sant Jordi.

EUROPA PRESS / DAVID ZORRAKINO

La malaltia del confinament

Sílvia Cóppulo

Confinar és perjudicial per a la salut i l’economia. Quan la pandèmia col·lapsa el sistema sanitari, no sembla que hi hagi alternativa, però tancar-nos a casa és dolent per a la salut. La psíquica, de manera importantíssima i, de retruc, la física. Comencem per la mental.

Els estudis realitzats, com el del Departament de Salut, ESADE i l’IDIAP Jordi Gol, o el de la UOC, llancen que el confinament afecta la salut psíquica de gairebé la meitat de la població (46%). Parlem de quatre vegades més d’ansietat, triple consum d’hipnosedants (prescrits) i deu vegades més d’automedicats. A més, l’amenaça d’un nou confinament que alguns governants esgrimeixen a la lleugera provoca una ansietat anticipatòria pitjor que la realitat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

I ara anem al físic. Perquè el malestar psíquic afecta el nostre sistema immunològic; aquest que ens defensa de virus i bacteris. Debilitat per l’estrès, es torna molt més vulnerable i, per tant, el nostre organisme és més susceptible de ser contagiat pel maleït virus.

D’altra banda, no es tracta de posar als dos platets de la balança salut i economia com si fossin antagòniques; ja que, aquells que més pateixen els estralls econòmics a causa del confinament –estar a l’atur, perdre ingressos, viure amb més persones, etc.– són els que s’estressen. El confinament provoca alteracions mentals i danys econòmics i, com a conseqüència de tots dos, més risc d’emmalaltir de Covid-19.

L’única sortida provada és: distància, mascareta i mans. No és fàcil per als governs gestionar aquesta crisi, però els anuncis contradits al cap de poques hores (Lleida), amb tribunals que anul·len restriccions imposades a col·lectius (cultura i exercici físic) generen inseguretat i malestar emocional. La responsabilitat de la població es debilita per la qual cosa pot valorar-se com a gestió erràtica o precipitada. És molt difícil trobar el punt d’equilibri entre el mal major i el menor, però els governants farien bé en reflexionar sobre que el confinament –tot i que sigui parcial– actua també una malaltia.