Pensar la crisi

La cultura no mereix tant menyspreu

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp54031956 contra200726172138

zentauroepp54031956 contra200726172138 / FERRAN SENDRA

El Govern de Torra va agafar les regnes de la gestió sanitària. Els contagis van augmentar davant les fallades en la detecció de casos i en el rastreig dels infectats. La imperícia es va combatre amb una tirallonga de restriccions. Entre aquestes, la suspensió de les activitats culturals. Fins i tot el Grec i altres espectacles a l’aire lliure van passar unes hores en suspens, mentre les platges i les terrasses dels bars es mantenien obertes. El lema ‘La cultura és segura’ es va estendre convertit en crit i lament d’un sector que complia de forma estricta els protocols de seguretat sanitària. Les reclamacions dels alcaldes i la correcció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van tornar el seny. Però a un sector precari i agonitzant se li ha afegit capes d’estigma tan injustes com irresponsables. És inacceptable associar cultura a inseguretat sanitària, no només per la seva falsedat i pel mal que provoca a les persones que hi treballen, sinó pel perjudici al conjunt de la societat.

Notícies relacionades

Ve, ja és aquí, una crisi sense pal·liatius, la desigualtat encara es tornarà més insuportable i la precarietat s’intensificarà. ¿I què pinta la cultura en aquesta calamitat? Molt, moltíssim. Perquè necessitem repensar-nos col·lectivament i fer-ho d’una manera més crítica, més creativa i més inclusiva. En les seves múltiples expressions, la cultura és capaç de crear espais de reflexió i de trobada, de diàleg i de projecció de futur. D’un futur millor. Per assumir la complexitat del moment, per impulsar les capacitats, per crear vincles i que ningú es quedi enrere. Una cultura que es clavi en l’educació, que es filtri als barris i que impregni altres camps del coneixement.

Ara que tot s’enfonsa, que tantes persianes no tornaran a pujar, resulta imprescindible mirar les nostres carències i les nostres potencialitats. I la cultura és allà. Ens fa millors, allarga la mirada, genera feina i és exportable. No és un caprici. És una oportunitat i no mereix tant menyspreu.