11 d’ag 2020

Anar al contingut

Pensar la crisi

La cultura no mereix tant menyspreu

FERRAN SENDRA

La cultura no mereix tant menyspreu

Emma Riverola

El Govern de Torra va agafar les regnes de la gestió sanitària. Els contagis van augmentar davant les fallades en la detecció de casos i en el rastreig dels infectats. La imperícia es va combatre amb una tirallonga de restriccions. Entre aquestes, la suspensió de les activitats culturals. Fins i tot el Grec i altres espectacles a l’aire lliure van passar unes hores en suspens, mentre les platges i les terrasses dels bars es mantenien obertes. El lema ‘La cultura és segura’ es va estendre convertit en crit i lament d’un sector que complia de forma estricta els protocols de seguretat sanitària. Les reclamacions dels alcaldes i la correcció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van tornar el seny. Però a un sector precari i agonitzant se li ha afegit capes d’estigma tan injustes com irresponsables. És inacceptable associar cultura a inseguretat sanitària, no només per la seva falsedat i pel mal que provoca a les persones que hi treballen, sinó pel perjudici al conjunt de la societat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Ve, ja és aquí, una crisi sense pal·liatius, la desigualtat encara es tornarà més insuportable i la precarietat s’intensificarà. ¿I què pinta la cultura en aquesta calamitat? Molt, moltíssim. Perquè necessitem repensar-nos col·lectivament i fer-ho d’una manera més crítica, més creativa i més inclusiva. En les seves múltiples expressions, la cultura és capaç de crear espais de reflexió i de trobada, de diàleg i de projecció de futur. D’un futur millor. Per assumir la complexitat del moment, per impulsar les capacitats, per crear vincles i que ningú es quedi enrere. Una cultura que es clavi en l’educació, que es filtri als barris i que impregni altres camps del coneixement.

Ara que tot s’enfonsa, que tantes persianes no tornaran a pujar, resulta imprescindible mirar les nostres carències i les nostres potencialitats. I la cultura és allà. Ens fa millors, allarga la mirada, genera feina i és exportable. No és un caprici. És una oportunitat i no mereix tant menyspreu.