09 d’ag 2020

Anar al contingut

IDEES

Una mascarilla protectora FFP2, utilizada como protección contra el covid.

APF / LIONEL BONAVENTURE

Un canvi de mentalitat

Jordi Puntí

Fa uns mesos, quan més de mig món va haver de tancar-se a casa per la pandèmia, una de les referències literàries que va circular entre els que provaven de donar-li context cultural fou el ‘Decameró’. Escrita pels volts de 1353, l’obra de Boccaccio recull les històries –llicencioses i burletes– que s'expliquen 10 joves per distreure’s en un confinament a Florència, durant la pesta negra que va assolar la península itàlica el 1348, provinent de la Xina i que alhora es va escampar per mig món.

Aviat sabrem si els governs reparteixen els ajuts de la UE amb sentit comú, o si tot se’n va definitivament a la merda

El ‘Decameró’ també és un indici del Renaixement que es va coure a Itàlia, tant en les ciències com en les arts. Ho ha descrit molt bé Gianna Pomata: la renovació racional de la medicina de l’època a Bolonya, com a reacció a la pesta negra, va portar un canvi de mentalitat, en què s’abandonaven les teories abstractes i astrològiques en favor de l’humanisme. Tres segles més tard, Europa va fer un altre pas similar. Ho explica Philipp Blom en un llibre fascinant, ‘El motín de la naturaleza’ (Anagrama): entre el 1570 i 1700, les condicions climàtiques extremes d’una «petita edat de gel» van impulsar canvis socials i econòmics, amb un ascens de la classe mitjana i el mercantilisme.

El passat, doncs, ens mostra que just després d’una pandèmia o un cataclisme la situació sol fluctuar entre dues direccions: o bé abraça la raó per avançar, i es reforça un sentiment de col·lectivitat, o bé s’imposen les reaccions forassenyades, sovint amb un fort individualisme egoista. Potser és massa d'hora per saber com es concretarà el nostre futur i, de moment, dubtem: les bones intencions per mantenir una ciutat menys pol.luida, amb una economia menys desigual, o bé el retorn al sistema anterior per reduir de seguida l’impacte traumàtic de la pandèmia. Ningú està content, i l’ascens dels extremismes polítics combinat amb les manipulacions que faciliten les xarxes socials no és un bon símptoma. Però la decisió de la Unió Europea d’atorgar ajuts a fons perdut als països més damnificats és un gest de solidaritat fins ara inaudit. Aviat veurem si els governs reparteixen aquests diners amb el mateix sentit comú o si tot se’n va definitivament a la merda.

Temes: Coronavirus