Perquè Europa no se'n penedeixi

---

El finançament europeu pot ser una oportunitat per a Espanya si inverteix en aquelles iniciatives que proporcionin el major retorn a llarg termini. Per això la insistència d’alguns països que el finançament sigui condicionat i lligat a reformes estructurals. L’objectiu és evitar la pràctica habitual de xutar cap endavant per mantenir situacions insostenibles.

Els països del nord han comprès que, sense un mercat únic fort, també ells en sortirien perjudicats. I és que la desigualtat té efectes negatius dins d’una societat, però també entre països, sobretot si aquests països tenen una relació tan estreta. Potser per aquest acord també hem de donar gràcies a la situació geopolítica mundial, amb els Estats Units de Donald Trump i la pressió de la Xina.

La inversió dels diners ha de seguir dues macrotendències: la sostenibilitat mediambiental i la tecnologia. En primer lloc, el futur ha de ser verd o no serà. Per això l’EU Green Deal i la gran aposta per la neutralitat de carboni. Es necessitaran lleis i infraestructures que facilitin una transició energètica ràpida. Ajudar els sectors més afectats a redirigir la seva activitat comercial i apostar per nous models de generació de riquesa que no passin per la destrucció del planeta: bioconstrucció, energia renovable, una nova mobilitat, repensar el model turístic, un sistema d’alimentació sostenible i un llarg etcètera.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Segon. Invertir en una gran transformació digital tant d’empreses com de l’Administració pública, amb especial èmfasi en les petites i mitjanes empreses que solen tenir més dificultats per accedir a aquestes inversions. La digitalització augmenta l’eficiència i la productivitat, ajuda a augmentar les vendes i facilita l’adaptació als canvis del mercat.

Finalment, invertir en investigació i educació. Els països competitius són aquells amb capacitat per innovar. La inversió en investigació a Espanya, l’1,2% del PIB, és ridícula i ens situa a remolc, espectadors dels avenços que realitzen d’altres. És temps de deixar enrere allò de «que inventin ells». Posem-nos al capdavant.